El passat 16 d’octubre el grup parlamentari del PP al Congrés va presentar recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei d’Educació de Catalunya. En roda de premsa un diputat del PP al Parlament va dir que la LEC té “certa falta d’adequació a l’esperit de la Constitució”. A mi, en canvi, em sembla que és el recurs del PP el que no s’adiu amb el sentit del text constitucional, i amb el fet que la Constitució, com a norma suprema, té com a funció servir d’aixopluc a diverses opcions legislatives diferents i legítimes, d’això se’n diu pluralisme polític.
Així, tot i que la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional permet als diputats impugnar qualsevol llei, també sembla evident que aquesta via no va ser pensada com a arma mediàtica perquè l’oposició pogués posar en dubte fora de l’hemicicle les votacions que perdia a la Cambra de representants. En aquest sentit, només cal fixar-se en les raons esgrimides públicament pels populars per copsar que no estem davant arguments constitucionals sinó de legalitat ordinària o, fins i tot, de crítiques a l’organització administrativa.
Concretament se’ns diu que la nova Llei d’Educació catalana canvia la Llei de política lingüística, aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 1998…com si el Parlament no pogués canviar les seves pròpies lleis, i establir mecanismes de suport lingüístic individual on abans n’hi havia un de genèric. Que si hi ha cossos de mestres a Catalunya diferents dels de Madrid i potser els ensenyants poden tenir problemes de mobilitat…però és que al País Basc fa 15 anys que tenen cossos docents propis, i no ha passat res! I per últim, que els horaris de les escoles han de ser totalment taxats, que ve d’una hora, que sinó vulnerem la Constitució… ignorant completament la tendència contrària en els països del nostre entorn, que consisteix en establir uns coneixements mínims, augmentar l’autonomia horària i curricular dels centres, i avaluar per resultats. Així estem, a la cua en les proves PISA sobre matemàtiques i comprensió lectora.
No més demagògia. Deixem tranquil•la la Constitució, no la convertim en un papu. Escollim uns representants amb un programa polític, argumentem i exposem al Parlament les diferents opcions i les dades sobre la seva eficiència o conveniència, i decidim quines normes ens volem imposar. Més enllà d’això, pertoca als ciutadans no caure en el parany de fer rendibles electoralment arguments en forma d’alarmes espúries.
