L'enèsima reforma

"Es podrà dir que s'ha respost a una demanada social, però sense tenir present que la responsabilitat de dissenyar polítiques efectives contra la delinqüència no es pot fer amb el fetge si no amb el cap, i quan més fred estigui millor"

La reforma del Codi Penal ha fet un pas més aquesta setmana desprès que ha superat la validació necessària de la comissió de justícia del Congrés dels Diputats. En general es tracta de tipificar més delictes i d'augmentar-ne les penes, la qual cosa fa preveure un nou increment de la població reclusa a les saturades presons de tot l'estat.

És evident que l'evolució de la realitat i de les sensibilitats obliga a modificar les lleis. En aquest sentit s'espera que aquesta reforma sigui efectiva per preveure i castigar els delictes de corrupció, els fiscals o els urbanístics, àmbits on la impunitat amb la que semblen haver actuat suposats delinqüents han provocat autèntica alarma social. També hi ha importants modificacions en la interpretació de la prescripció dels delictes, que desapareix en el cas dels delictes de terrorisme amb resultat de mort. D'altra banda s'incrementen les mesures de protecció de les víctimes en els casos de violència sexual.

Finalment no s'ha abordat la figura de la cadena perpètua revisable, tal com havia proposat el Partit Popular, però de fet s'allarguen el període d'internament a la presó per molts del delictes considerats greus.

En els últims trenta anys la legislació penal espanyola ha fet un viatge d'anada i tornada, i no hi ha la sensació que aquesta desorientació hagi servit per solucionar gaire res. Estem en un moment en que creix la sensació d'inseguretat entre la ciutadania molt més que no pas els índex de delinqüència. Hi ha una psicosis de desprotecció, possiblement per la falta de polítiques policials i socials preventives i per la convicció de la poca eficàcia de la funció de les presons com a centre de reinserció.

Un cop més ho tornem a fiar tot a la llei i tornarem a fracassar estrepitosament. Es podrà dir que s'ha respost a una demanada social, però sense tenir present que la responsabilitat de dissenyar polítiques efectives contra la delinqüència no es pot fer amb el fetge si no amb el cap, i quan més fred estigui millor. Dediquem massa temps a legislar i massa poc a ampliar la consciència i a vetllar per l'obligació de complir i fer complir la llei.

 
 

Comentaris