L'energia del procés

"Tota aquella energia que va viure el seu moment d'eclosió el passat dimarts tornarà de nou a concentrar-se"

Dels pocs principis científics coneguts per a tothom, fins i tot per aquells que des de la ignorància ens hem mirat allò de la ciència amb curiositat i admiració, és aquell que diu que l'energia ni es crea ni es destrueix, sinó que es transforma. És així doncs com cal entendre l'energia bolcada als carrers de Catalunya durant els dies previs i posteriors al referèndum de l'1 d'octubre. Un torrent d'emocions i de força popular que duia anys agrupant-se al voltant d'una idea que malgrat alguns creien utòpica, ha estat l'objectiu polític per una bona part dels ciutadans de Catalunya.

 

Aquesta energia que durant anys s'ha palpat al carrer a través de les grans mobilitzacions impulsades per l'ANC i Òmnium Cultural, va quedar temporalment frustrada pel coitus interruptus del dimarts passat al Parlament de Catalunya. Una declaració d'independència breu, instantània, sepultada per una suspensió indefinida i desencoratjadora, va dissipar en poques hores un moviment independentista àvid de deixar-ho de ser d'una vegada per totes.

 

 

Però aturem-nos per un moment i fem memòria tot enumerant les incomptables vegades que hem viscut aquesta frustració. Un enorme desencís repetit tants altres cops al llarg d'un procés costerut i tortuós, on cadascú de nosaltres hi ha dipositat tant d'esforç com esperança. Que ara ho teníem a la punta dels dits és tant cert com assegurar que tota aquella energia que va viure el seu moment d'eclosió el passat dimarts, tornarà de nou a concentrar-se perquè la situació política és de crisi d'Estat i de règim.

 

Amb això no vull fer cap crida al tacticisme, ans al contrari. Qui em conegui sap prou bé que sóc dels que prefereixo tirar pel dret que fer mil corbes exasperants. Però també sóc dels que creu que amb optimisme les coses no només acaben sortint, sinó que a més, acaben fent-se millor. Aquest breu text no és per llepar-nos les ferides ni per justificar el que va passar dimarts, ni tampoc per dir que cal fer d'immediat una declaració d'independència sense matisos —que de fet és el que crec que cal, consti en acta. Aquest text no pretén ser altra cosa que convertir el principi científic de la conservació de l'energia, en una petita píndola d'optimisme per una setmana on de ben segur, el terratrèmol polític remourà un cop més les plaques tectòniques de la política catalana. Agafem-nos fort que dilluns hi tornem

 

 

Comentaris