L'endemà

"Ningú no pot aconseguir veure en tota la seva extensió el significat dels canvis que aquest dia pot determinar"

La història de les persones i els països s'intenta explicar després de les grans jornades viscudes i, no obstant això, l'endemà dels grans esdeveniments ningú no pot aconseguir veure en tota la seva extensió el significat dels canvis que aquest dia pot determinar. No hauran passat ni 24 hores de les eleccions i tothom es prestarà a mostrar la seva interpretació dels resultats, sota el signe de victòria i/o derrota. L'endemà hauria de ser un espai per a la calma, la reflexió i per aplicar capacitat crítica i albirar els camins on, uns i altres, començaran a alçar murs.

 

Després de l'assalt a la Bastilla, una part de la societat parisenca no va saber veure que l'abast de la caiguda d'un símbol, la monarquia, els arrossegaria també a ells. Tampoc Robespierre va semblar adonar-se, a l'inici de l'any de terror, que ell mateix acabaria a la guillotina que va determinar l'estètica d'una època. I la Il·lustració, que va posar les bases per donar sentit a la Revolució francesa, va ser després perseguida per ella. Al llarg de la Història, podem apreciar com totes les societats que van buscar respostes en l'endemà, no van saber veure les conseqüències del que elles mateixes havien propiciat. Res està escrit en els estels i, molt menys, en la Història. La neutralitat moral de la Història deixa en el buit la idea que hi ha una història bona o una història dolenta quan està passant. Només després d'un llarg període de temps, les societats assumeixen el que volen celebrar i el que volen oblidar. La memòria, com l'oblit, són la mateixa cosa; una sense l'altra no pot expressar-se ni definir-se.

 

 

És necessari reconèixer que el que té de bo la democràcia és que genera una rutina, que es trenca amb les eleccions per definir els grans moments i redueix als vots els més aferrissats conflictes. Aquesta rutina positiva hauria de no doblegar-se en èpiques interpretacions partidistes sobre el que ha passat. Ni l'independentisme s'haurà debilitat ni la independència serà més real. Els resultats de l'endemà no llançaran més llum pel fet de guanyar o perdre un altre partit. El que permetrà aclarir és l'actitud política de tots aquells que tenen la responsabilitat de gestionar els resultats. El que una bona part de la societat espera és que l'endemà porti la calma i l'assossec necessari per trobar la tecla correcta que obri la porta a una solució viable i duradora.

 

Comentaris