Dimecres, en un atac de sinceritat elogiable, el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, qualificava de “fantasmada” la proposta de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, perquè la ciutat organitzi els Jocs d’Hivern del 2022. El conseller, a més, afegia dues consideracions dignes de ser destacades: la primera, que la candidatura respon a “les presses d’Hereu que veu que perd les eleccions”; i la segona, que la iniciativa “està destinada al fracàs”. I és que Huguet ha parlat des del sentit comú, que massa sovint escasseja entre els nostres representants polítics.
Es podrà criticar al conseller la conveniència de les declaracions (ell és membre d’un govern presidit per José Montilla, màxim dirigent del partit d’Hereu, el PSC); l’oportunitat (no sembla que ajudin a bastir la candidatura, si és que mai s’arriba a presentar formalment) o la correcció (la vehemència i l’estil oratori emprat donen com a resultat un cert to de menyspreu poc agraït). Però pocs podran negar que l’opinió del conseller Huguet és àmpliament compartida pels catalans; sobretot per aquells –que no són pocs—a qui la ideologia o els seus legítims interessos partidistes no els paralitza la capacitat de raonar. Hi ha, això sí, una diferència: que la seva condició de personalitat rellevant del govern de Catalunya i d’Esquerra, i el seu grau d’informació, donen a les seves opinions rellevància i transcendència política. Tant, que a algú li devia semblar que sobrepassaven la ratlla vermella del que és admissible.
Dijous, en un acte de contrició criticable, davant d’una càmera i d’un micròfon de l’ACN, i amb el text de l’embeinada damunt la taula (una mena de flashback pre Garvatxov), el sempre contundent Huguet va abaixar el cap i es va lliurar a la via del políticament correcte i laboralment recomanable. Si el dia anterior una càmera de televisió havia captat la seva crítica a la proposta de Jordi Hereu per inconsistent, ara –la mateixa càmera- enregistrava la declaració del conseller donant suport a una iniciativa, la de Barcelona 2022, que sobtadament va guanyar consistència. És a dir, un gran espectacle televisiu. En menys de vint-i-quatre hores dues càmeres de l’ACN visualitzen com Josep Huguet té una opinió sobre una cosa i el conseller Huguet té l’opinió contrària sobre la mateixa cosa. Dubto que aquest reality show serveixi perquè el ciutadà confiï una mica més en els polítics.
Però el que acaba de provocar més desconcert –i el que em fa valorar com excessiva la penitència imposada a Huguet—és que el conseller hagi de reconèixer en públic i davant la càmera de televisió que la seva opinió personal no és transcendent –és a dir, intranscendent—en relació al posicionament del departament que dirigeix. Perquè això afecta la seva credibilitat com a polític i com a conseller, que és l’actiu més important que hauria de poder lluir davant dels sectors vinculats al món de la innovació, la universitat o l’empresa.
