L'emancipació serà a les urnes o al carrer?

"Potser hi haurà desercions, però la rendició ja no és una opció. Ni al Govern, ni al Parlament ni al carrer"

Quan el Govern es faci la foto a Madrid el proper 22 de maig explicant la seva oferta de referèndum pactat s'acabarà el teatre –necessari per posar de manifest davant la comunitat internacional, i també davant dels Comuns, el contrast entre el caràcter democràtic del full de ruta i el negacionisme de l'Estat- i s'activarà, per fi, el procés d'emancipació real del règim del 78. Durant el viatge de tornada a Barcelona en AVE o en pont aeri, el front PP-C's-PSOE ja haurà amenaçat novament amb el TC, l'article 155 de la Constitució, l'estat d'excepció o altres plagues bíbliques. Però no hi haurà marxa enrere. Potser hi haurà algunes desercions a la política i al carrer, perquè som humans i la gestió de la pressió, la por i les amenaces no és senzilla. Però la rendició, i Madrid prou que ho sap, ja no és una opció. Ni al Govern, ni al Parlament ni al carrer.

 

 

Només quedarà un dubte. Si Catalunya deixarà d'estar sotmesa als Borbons i a tot allò que representa la llotja del Bernabéu exercint la seva sobirania en un referèndum –tant si guanya el 'sí' com si guanya el 'no', el poble haurà estat sobirà-, o si ho farà per la via de la mobilització al carrer i l'execució d'una DUI legitimada per la majoria parlamentària perquè l'Estat haurà impedit físicament les votacions. També l'unionisme és conscient que no hi marxa enrere i ja fa campanya pel 'no'. Entre ells, el diputat del PSC David Pérez, proper a Societat Civil Catalana, que recorre a les tesis dels nostàlgics del franquisme i de l'etnicisme més vomitiu per atacar l'independentisme.

 

 

 

Sigui com sigui, quan les 8.000 urnes es desprecintin el dia del referèndum, Espanya serà un estat en fallida. Fallida ideològica i fallida democràtica. Ni la repressió, ni la coacció ni l'amenaça hauran servit per aturar la democràcia, com ja va passar el 9N. Però amb la diferència que, ara sí, el resultat anirà a missa. També per als bisbes catalans, per cert.

 

 

L'ampliació de la base social del 'sí' serà directament proporcional a l'agressivitat i les amenaces de Madrid contra la democràcia i contra la dignitat de tots els catalans. Perquè al final, la tria, en un referèndum o en una votació de DUI al Parlament, ni tan sols serà entre règim monàrquic o república, sinó entre els qui volen posar les urnes i els qui les volen destruir. Però compte, perquè l'Estat i els seus apèndixs del PSOE i de C's també faran guerra bruta fins al darrer segon perquè l'edifici independentista s'esfondri internament.

 

Comentaris