Els fets estan demostrant que a Catalunya, els dos binomis “dreta-esquerra” per una banda i “autonomisme-sobiranisme” per l’altra, no es corresponen mimèticament com si dreta fos igual a “autonomisme” i esquerra a “sobiranisme” o viceversa. Hi poden haver i de fet hi han persones qualificades de dretes que són sobiranistes i altres anomenats d’esquerres que són autonomistes: uns i altres es troben en cada un dels dos suposats bàndols ideològics. Dic “suposats”, perquè així com l’eix autonomistes-sobiranistes és força clar perquè els conceptes “autonomia” i “sobirania” també ho són, de clars, en el context polític en el que ens movem, l’eix ideològic “dreta-esquerra” cada vegada és més difús, perquè aquestes paraules indicaven en el seu origen una localització històrica en l’espai físic de les cambres legislatives, no pas conceptes ontològics que tinguin un significat o contingut determinat específic i constant en el temps. En tot cas tenen un cert pes en la història de les polítiques socials, però la línia que les separa actualment són més aviat difuses, i amb aberracions a una i altra banda ideològica.
Sigui quina sigui l’adscripció dels ciutadans i dels polítics en una o altra “localització” ideològica, si ens preguntem quin és el binomi o eix més determinant pel futur d’una Catalunya en llibertat, no tinc cap dubte en afirmar que és l’eix autonomisme-sobiranisme el més decisiu. I entre aquests dos, el sobiranisme és el que ofereix més garanties o, si més no, més possibilitats per al ple exercici de la democràcia, per a la presa de decisions col•lectives, per a la gestió i el control de l’economia, de les polítiques socials, de la cultura i de les relacions internacionals de Catalunya.
Mentre Catalunya i el seus ciutadans no puguin decidir sobre l’elecció dels qui han de legislar i governar sense intromissions foranes, sense haver d’aplicar lleis no aprovades exclusivament pels ciutadans a través dels seus legisladors en el Parlament de Catalunya; mentre cap dels seus partits polítics tinguin dependències orgàniques o submissió a les decisions de partits no catalans; mentre totes les decisions polítiques i econòmiques no neixin, visquin i morin dins del nostre propi territori i no pas per decisió d’òrgans d’una altra nació veïna; en una paraula: mentre es pretengui que a la Catalunya avui dita “autònoma” l’eix dreta-esquerra és el determinant per a la llibertat i el benestar dels seus ciutadans, s’estarà imposant una fal•làcia: la de creure que l’alternativa entre dirigents polítics de dreta o d’esquerra és la decisiva per fer de Catalunya un país lliure com qualsevol altre Estat de l’Europa democràtica.
