L’editorial conjunta dels dotze diaris catalans demanant al TC que respecti l’Estatut em fa pixar de riure d’una banda i em sembla magnífic de l’altra. Em fa pixar de riure que els directors de La Vanguardia i El Periódico -que es veu que són els autors de l’editorial- ens vulguin fer creure que vetllen per la dignitat de Catalunya, quan els seus diaris contribueixen cada dia a rebaixar-la. On és la voluntat de dignificar Catalunya en un diari barceloní escrit en una llengua que ens va ocupar i en un altre que en les traduccions destrossa el català? On era la voluntat de dignificar Catalunya quan tots dos diaris, a través d’editorials i notícies, van celebrar un acord de finançament que no només no arregla gairebé res sinó que resulta que no compleix l’Estatut? Perquè és clar, no et pot semblar bo un pacte que incompleix l’Estatut i després fer un editorial demanant que Espanya te’l respecti. O dit d’una altra manera, de què servirà l’Estatut que ens acabin donant si després el nostre govern no ha d’exigir que es compleixi?
En fi, que als dos diaris que van propulsar l’editorial els és igual la dignitat de Catalunya, els és igual si el nostre Estatut diu que som una nació, els és igual el finançament que tinguem i els és igual si la llei s’aplica o no. Ells el que volen és mantenir l’statu quo, que no hi hagi trencadissa. Per això ara preguen perquè el TC no faci una destrossa, perquè si això passa, els radicals separatistes armarem un sagramental i els dubtosos començaran a veure que amb Espanya no hi ha manera. L’editorial, més que un reclam és un consell de col·lega a col·lega. “Vigileu o ens fotran!”. I aquí és on jo veig la part positiva del cas. La Vanguardia, El Periódico i les ideologies que representen, estan espantats. Espantats de veure que l’independentisme creix i espantats de veure com Espanya, lluny d’intentar apaivagar el foc, encara hi tira més llenya. El moviment independentista ho està fent bé perquè està forçant els actors més centralistes de Catalunya a fer un discurs cada cop més sobiranista. És igual que el facin només per evitar un mal major. La qüestió és que s’hi veuen obligats i que això va a favor nostre. L’única cosa que ens separa de la llibertat és que encara no hi ha prou catalans que la vulguin. Això és el que hem de solucionar, fent-los veure que les seves butxaques -i la seva dignitat- hi sortirien guanyant. Encara no som majoria, però aquest editorial demostra que som suficients com per anar posant les forces centralistes entre l’espasa i la paret. L’objectiu és anar movent l’independentisme cap al centre, que deixi de ser vist com una opció radical per passar a ser vist com una opció sensata; i que l’opció que es consideri esbojarrada i extremista, sigui la de voler col•laborar amb una Espanya que fa el que li dóna la gana.
