L'autoritat moral de Carod-Rovira

"Carod-Rovira hauria de tenir present que, en política, allò bàsic és evitar errors i, sobretot, no fer-se gols un mateix. L'autoritat moral es demostra, sobretot, no fent gaire el ridícul"

"Però quan arribi aquest moment [el d'exigir un model equivalent al del concert econòmic], alguns tindrem més autoritat moral que d'altres".
Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident del Govern de la Generalitat

Qui més qui menys es prepara per a la nova trompada que suposarà l'acord de finançament autonòmic. Perquè no acomplirà allò previst al nou Estatut i perquè tampoc implicarà un canvi de model. En la mateixa línia que el PSC, Carod-Rovira posa la bena abans de la ferida i dedica el millor de la seva prosa florida a traslladar totes les responsabilitat a Artur Mas per haver pactat amb Zapatero el text estatutari. Per què Carod-Rovira té tant mala memòria? Mai no es recorda que José Montilla, a qui ell va fer president, va ser el primer a anunciar grans retallades a l'Estatut, poques hores després que el Parlament l'aprovés en sessió solemne.

Però aquesta és una història gastada i, a la vista dels resultats electorals d'ERC, cada cop hi ha menys gent que se l'empassa. Allò nou és que el vicepresident, potser perquè ara ja està definitivament per sobre del bé i del mal, es dedica a donar lliçons sobre "autoritat moral". Sap Carod-Rovira què és l'autoritat moral? Potser hauria de ser més prudent i cautelós a l'hora de fer servir aquestes paraules tan gruixudes. En té molta, d'autoritat moral, Carod-Rovira? En té, per exemple, davant del seu partit? En té, per exemple, davant del seu electorat? En té, per exemple, davant dels catalans en general? És Carod-Rovira una autoritat moral en alguna faceta que a nosaltres, pobres mortals, se'ns hagi escapat?

Tot podria ser, és clar. El problema és que no queda massa bé que un mateix es posi medalles. La iaia tenia una dita per aquests casos: "Alaba't, ruc". Aquesta mena d'exercicis només els fan aquells que combinen de manera especial la vanitat i les poques llums. Carod-Rovira semblava més intel•ligent i més capaç, també, de dominar les ganes de lluir, però tots podem canviar, i no sempre per millorar. Algú que ha estat deslleial al president de Catalunya, algú que ha estat destituït del càrrec, algú que ha acceptat tornar a governar amb aquells que el van fer fora, algú que no ha sabut imposar-se dins del seu partit, algú que s'ha convertit en una peça decorativa, algú que no suporta cap crítica i necessita tenir al seu voltant un club de fans, aquest algú pot dictat què és i què no és autoritat moral? Fa riure, tot plegat.

De moral és millor parlar-ne poc i amb propietat. Daniel Innerarity, prestigiós politòleg basc, ha escrit que hi ha molta gent que, parlant dels afers públics, confon la moral amb la moralina. Aquesta gent és inquietant. Posats a donar lliçons, valdria més que Carod-Rovira tingués present que, en política, allò bàsic és evitar errors i, sobretot, no fer-se gols un mateix. A partir d'aquí, l'autoritat moral es demostra, sobretot, no fent gaire el ridícul. Perquè la producció de pífies i desastres sempre acaba sent immoral. Sobretot si és cosa d'una autoritat que cobra de tots nosaltres.

 
 

Comentaris