Periòdicament apareix en els mitjans de comunicació algun treball o alguna enquesta que planteja la hipòtesis d’una unió política entre Espanya i Portugal. Normalment aquests treballs es fan a iniciativa espanyola, però sempre aporten com a dada l’interès d’una part considerable dels portuguesos en una operació d’aquesta mena. La setmana passada es va presentar un baròmetre patrocinat per las Universitat de Salamanca i realitat per dos investigadors espanyols en els que s’afirmava que aquesta unió política atreia com a idea a un terç dels espanyols i a gairebé la meitat –els 45.6 per cent- dels portuguesos enquestats.
En primer lloc, no és gens estrany que es facin aquests estudis. Des d’Espanya, des de l’Espanya castellana, el mapa mental de la pròpia nació és gairebé sempre la península. Fins i tot molt sovint, la península ibèrica és una expressió utilitzada com a sinònim d’Espanya. Portugal els continua semblant una anomalia històrica, una raresa. Podent ser espanyols, van decidir no ser-ho, incomprensiblement. Tot i que –com canvien les visions geogràfiques a cavall de les polítiques- en el segle d’Or, Tirso de Molina deia que Lisboa era la ciutat més bonica d’Espanya.
Tot i així, l’estudi de la Universitat de Salamanca és interessant. Perquè és cert que la idea d’una unitat ibèrica resulta atractiva per a molts portuguesos. Com ho resulta la idea d’una Europa unida. O com ho resulta la idea d’una unitat amb l’Amèrica Llatina o com de ben segur que els hi resulta la lusofonia, encara que no els ho preguntin. Però la confluència política amb Espanya la valoren els portuguesos de manera molt diferent segons quina fos la seva fórmula d’articulació. Se’ls ofereixen en l’enquesta quatre possibilitats. La primera, la creació d’un Estat unitari de model francès més o menys descentralitzat, és suspès pels portuguesos amb poc més d’un tres. També suspenen, però amb notes progressivament millors, les dues opcions següents, per aquest ordre: un estat federal o un estat confederal. Només aproven amb més d’un sis una fórmula una mica estrany que diu aliança entre els dos Estats amb drets polítics plens per als ciutadans de l’un i de l’altre.
Dit amb altres paraules, els portuguesos podrien estar interessats en participar en un projecte polític comú amb la resta de la península. Ara, en cap cas acceptarien un model d’Estat unitari en el que serien una autonomia més, com és l’actual Espanya. Ni tant sols acceptarien participar en un hipotètic estat federal o confederal espanyol, que ni existeix ni –ja es veu per on va el Constitucional- està en catàleg. Només els interessaria participar en un projecte ibèric compartit des de la plena igualtat. És la única fórmula en la que consideren que poden participar en un projecte col•lectiu més ampli sense que en pateixi la seva personalitat i la defensa dels seus interessos.
Quan de vegades se’ns pregunta als catalans en el fons què volem, en quines condicions podríem acceptar formar part d’un projecte polític comú amb Espanya, hi ha una vella resposta possible, que no és la primera vegada que s’articula: exactament en les mateixes en les que ho acceptaria Portugal.
