L'autèntic cop d'Estat

"Així les coses, Catalunya ha dit prou a l'Estat."

20 de desembre del 2015: Eleccions a Espanya. Com que del resultat d'aquells comicis no en va sortir cap govern, les eleccions es van haver de repetir. El PP i Ciutadans no sumaven. PSOE i Podem no sumaven. Si hi afegien els independentistes, sí que sumaven, però Pedro Sánchez no va voler ser president gràcies a ERC i PDECAT. El PSOE va intentar pactar a tres bandes amb Ciutadans i Podem, però Albert Rivera i Pablo Iglesias es van autoexcloure per, entre altres qüestions, la seva visió sobre com resoldre la carpeta Catalunya. 

 

26 de juny del 2016: Noves eleccions i els resultats, amb alguna variació, van tornar a oferir la mateixa correlació de forces, de manera que la sensació de paràlisi va tornar a imperar. Per evitar una tercera celebració electoral, els barons del PSOE es van carregar Pedro Sánchez en el particular 1 d'octubre dels socialistes, el del 2016. Això va es va traduir en una abstenció de la majoria dels diputats del PSOE i la renovació de la presidència del PP a mans de Mariano Rajoy.

 

27 d'octubre del 2017: el PP, el PSOE i Ciutadans voten a favor d'aplicar el 155 a Catalunya. Es cristal·litza el bloc que formen les tres formacions en contraposició al que formen Junts per Catalunya i ERC al govern català i amb la CUP al Parlament.

 

1 de juny del 2018: Uns mesos més tard d'aquesta aplicació del 155 i amb el pretext de la sentència del cas Gürtel, Pedro Sánchez (que el maig del 2017 havia guanyat contra pronòstic les primàries del PSOE) recupera la idea de pacte anti-Rajoy i promou una moció de censura. Aquí sí que no li fa res rebre els vots dels independentistes i la moció triomfa. Nou canvi de govern.

 

 

15 de febrer del 2019: Vuit mesos després, Pedro Sánchez, incapaç d'aprovar no ja els pressupostos sinó la seva simple tramitació, es veu abocat a convocar eleccions. Un dels motius perquè no prosperin és perquè ERC i PDECAT es neguen a donar-li suport perquè el govern del PSOE no ha fet ni una sola proposta per solucionar el conflicte polític de fons, ni ha reconegut el dret a l'autodeterminació i ni tan sols ha fet una simple declaració dient que no veu ni rebel·lió ni sedició en l'acció dels 9 presos polítics.  

 

Tres eleccions en tres anys i mig. D'aquests tres anys i mig, sumant mesos, pràcticament un any en un govern amb funcions. Tot sempre amb Catalunya com actor actiu o passiu. Aquest és l'autèntic cop d'Estat: Catalunya. Ni la DUI simbòlica del 27 d'octubre, ni l'1 d'octubre ni molt menys els plens del 6 i 7 de setembre del 2017. L'Estat va tombar un Estatut aprovat majoritàriament a Catalunya. L'Estat va negar un pacte fiscal amb un suport quasi unànim a Catalunya. L'Estat va combatre un referèndum avalat per bona part dels ciutadans de Catalunya. L'Estat ha aplicat el 155. I l'Estat ha empresonat els líders polítics amb el rebuig transversal de Catalunya. Així les coses, Catalunya ha dit prou a l'Estat. L'autèntic cop d'Estat són els cops que l'Estat ha donat a Catalunya.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?