L’Espanya franquista es vantava de ser un règim autàrquic, aïllat d’Europa i amb via lliure per assassinar, reprimir i torturar dissidents polítics i esclafar qualsevol signe de pluralitat que qüestionés la unitat de destí dels espanyols. Avui, 82 anys després del cop d’Estat contra la República, Espanya es troba, abruptament, immersa en una altra autarquia. L’autarquia judicial provocada per la doctrina fallida de l’ ‘A por ellos’, instigada pel monarca il·legítim i les elits del règim del 78. I novament, com en el franquisme, Espanya es vanta d’aquesta autarquia menystenint la justícia alemanya i, com aleshores, exhibint una eurofòbia fora de tota mesura.
El règim del 78 s’ho havia jugat al tot o res endossant a Alemanya la detenció de Puigdemont. I el resultat és que Alemanya, i Suïssa –a l’espera de Bèlgica i el Regne Unit- han desmuntat l’essència d’un Estat que històricament ha basat la seva unitat en la por, la venjança i la violència. El missatge és clar: Hi ha línies vermelles que no es poden traspassar encara que sigui en nom de la unitat de la nació espanyola. Si els ferits de l’1-O eren un toc d’alerta, la falsificació de delictes tan greus com el de rebel·lió ha traspassat aquesta línia.
A l’espera que es conegui el desenllaç definitiu per al president Puigdemont, l‘estratègia de l’exili ja ha donat un fruit inesperat. I és que, per primera vegada des de la Transició espanyola, l’estratègia de supervivència del règim del 78 ha estat fortament qüestionada frontera enllà. A partir d’aquí, cada vegada és més evident que no hi ha marxa enrere en el camí de Catalunya cap a la independència. La UE continua essent un club d’Estats, sí, però l’opinió pública, i també política, ha fet un salt exponencial des del 25 de març de 2018 a les 11.19h en defensa de la democràcia a Espanya. Aquest estat venjatiu, i ara també euròfob, tindrà franques dificultats per justificar la repressió judicial creixent mentre Europa clama en favor de la via democràtica.
L’Estat que defensen el PP, el PSOE-PSC i Cs està en fallida democràtica. Un Estat apuntalat per una Transició feta des dels despatxos i els reservats, amb pactes de silenci i amb violència policial i judicial. El compte enrere perquè Espanya trenqui definitivament amb el passat dictatorial, ho vulgui o no, s’ha activat. I qui sap si en un futur una Espanya netament democràtica agrairà a Alemanya que desemmascarés un règim podrit.
