Ja fa temps que l’economista Francesc Granell va decidir abandonar la seva taula de treball per dedicar-se de ple a propagar les bondats de la captivitat i la submissió de Catalunya. Promocionat entusiàsticament per l’aparell mediàtic del nacionalisme espanyol, que el reconeix com un dels seus, Granell manté una activitat frenètica concedint entrevistes, escrivint articles i intervenint en actes amb l’objectiu de prevenir-nos dels mals que comporta la llibertat. “No vulgueu ser lliures!”, ens ve a dir. “La llibertat seria un verí mortal per a Catalunya!” És així com, canviant l’economia per la profecia, el senyor Granell malda per terroritzar-nos amb la sagrada Revelació de la FAES. La Revelació que ens diu que Catalunya només té dues opcions en aquesta vida: la captivitat o l’abisme. És l’apocalipsi segons Francesc Granell:
- “Catalunya [amb la independència] quedaria fora dels tractats i de la Unió Europea. És la doctrina que ha establert la Comissió Europea, que és la guardiana dels tractats. […] Tota regió que en surti, queda fora de la Unió.”
- “Les inversions estrangeres i les multinacionals marxaran pel clima de revolta social en veure que el nou Estat no soluciona res. Cap dels cinc estats membres del Consell de Seguretat de l’ONU no acceptarà que un tros d’Espanya s’independitzi.”
- “Si arriba la independència esclatarà el carrer, hi haurà violència quan la gent vegi que no s’apujaran les pensions, ni millorarà l’estat del benestar, i que no es compliran les promeses d’un Estat idíl·lic com el que dibuixen els independentistes. Serem un Estat fallit, serem Somalilàndia.”
- “El país viu en un règim de partit únic, amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) contra la resta que no és sobiranista.”
- “El Decret de Nova Planta va suposar el desenvolupament de l’esperit emprenedor de Catalunya, ja que va unificar el mercat.”
Davant d’aquest enfilall de despropòsits, s’entén que el també economista Xavier Sala-i-Martín hagi dit que “la credibilitat de Francesc Granell és nul·la. En qüestió d’un any, ha passat de dir que el poder de Catalunya a Europa seria nul, tant si es quedés a dintre com a fora, a afirmar tot el contrari. Aquest senyor s’hauria de posar d’acord amb si mateix, perquè si no haurem de parlar del senyor Granell com del vi. Senyor Granell 2012, senyor Granell 2013”.
Doncs el senyor Granell 2014 deu estar molt mancat d’arguments per fonamentar en mentides les seves apocalíptiques profecies i desacreditar-se tant. Amb relació al primer punt, res del que diu és veritat per la senzilla raó que la independència d’una nació sense Estat no sols no s’ha produït mai en el si de la Unió Europea, sinó que la mateixa Unió tampoc no se l’havia plantejada. I el mateix president Mas s’hi ha referit tot sovint. Senzillament no hi ha cap text oficial que digui el que diu Granell. A més, sense adonar-se’n, incorre en una contradicció flagrant, atès que en el supòsit delirant que passés el que ell assevera, la negativa d’Espanya a reconèixer la sobirania nacional de Catalunya obligaria la primera a mantenir la nacionalitat espanyola dels catalans, cosa que faria impossible que aquests, ja independents, poguessin deixar de ser ciutadans de la Unió Europea. En altres paraules, Espanya no podria diferenciar entre espanyols comunitaris i ‘espanyols’ extracomunitaris.
En el segon punt, Granell s’erigeix en portaveu de les Nacions Unides i, tot intentant convertir els seus desitjos en realitat, profetitza que aquest organisme violarà el dret internacional a fi de rebutjar l’expressió pacífica i democràtica d’una nació d’Europa a decidir per si mateixa. També fa riure el mal averany que dibuixa amb les vuit-centes multinacionals que hi ha a Catalunya fugint en estampida. Justament és al contrari. Com diu el Cercle Català de Negocis, aquestes empreses seran el gran lobby de pressió que neutralitzarà els problemes burocràtics que puguin sorgir. Per altra banda, Business Intelligence i Invest in Catalonia ja han informat que l’horitzó d’una Catalunya independent no sols no espanta la inversió estrangera sinó que l’augmenta. Mentre ha crescut un 31,5% a casa nostra, cau un 7,1% a Madrid. I també creixen les exportacions i el turisme.
El tercer i quart punts constitueixen un deliri per si mateixos. Només cal recordar un parell de dades: una, que Catalunya manté l’equilibri entre allò que aporta a la Seguretat Social i el que en rep per mitjà de les pensions contributives; i dues, que mentre Espanya va tenir un dèficit de 86.332 milions d’euros –període 1995-2010–, Catalunya va tenir un superàvit de 24.774 milions. I una dada encara més contundent: en els darrers quinze anys Catalunya ha aportat el 12,7% del seu PIB a les pensions dels espanyols. Pel que fa a la criminalització de l’independentisme, en general, i de l’ANC, en particular, presentant-los com a opressors de Catalunya, només puc dir que és una baixesa moral inqualificable.
El punt cinquè té el mateix nivell. Cal molta ignomínia i molt autoodi per dir, com fa Francesc Granell, que el Decret de Nova Planta va suposar un avenç per a Catalunya. Estem parlant del rabiós Decret que promulgava l’assassinat de la nació catalana, de la seva identitat, de la seva llengua, de la seva cultura, de les seves institucions i de les seves llibertats. Assassinat que, segons Francesc Granell era positiu perquè “unificava el mercat” amb Castella i consolidava la unidad de destino en lo universal. És a dir, que, després de ser literalment massacrats per Castella, violades les nostres filles, cremades les nostres ciutats, destruïdes les nostres cases, anorreat el nostre país, hem de beneir-ne la conseqüència directa, el Decret de Nova Planta, perquè ens va “unificar com a mercat”. Realment repugnant. Si algun català es pregunta com ha pogut ser tan duradora l’opressió espanyola de Catalunya, Francesc Granell n’és la resposta. Ell i els catalans com ell l’han feta possible. Ara, per fi, s’ha acabat. Obrim les finestres i deixem que el país es ventili.
