L’amor és més fort que l’odi/El amor es más fuerte que el odio

El jove Werther deixà escrit que rebem una primera impressió amb tanta docilitat que ens persuadim que són veritat les coses més absurdes, i que se’ns queden gravades tan profundament que malament rai qui intenti dissuadir-nos-en. La societat ha canviat molt des del XVIII, però si hi sumem que una mentida repetida mil vegades pot acabar semblant veritat i que una mateixa notícia servida per uns mitjans o uns altres canvia com de la nit al dia, tenim una fórmula magistral que no deu fallar a qui l’utilitza. Si només sentís Casado, Rivera i Montserrat parlant de l’Onze de Setembre, i estigués predisposada a creure-me’ls, la meva primera (i definitiva) impressió seria que vam fer un “aquelarre independentista” i una “jornada d’exclusió, odi i atac a Espanya” i que l’independentisme fomenta agressions al carrer, que segrega en catalans de primera i de segona, que converteix en “súbdits sense drets i llibertats” i que cal aplicar ja per aquest motiu el 155 “per recuperar la concòrdia i la prosperitat” a Catalunya. Tot això embolicat amb un cor immens desplegat a la plaça del Rei de Barcelona per una tria de ciutadans amorosos rubricat per la divisa “L’amor és més fort que l’odi/El amor es más fuerte que el odio”. Amèn