El rei d’Espanya ha trucat al rei del Marroc per reconduir un petit problema que hi havia a la ciutat africana de Melilla. Diuen les cròniques que uns xicots marroquins es queixaven del tracte rebut per part de la policia espanyola i amenaçaven amb alguna acció. Es veu que els habitants de la rodalia volien aturar l’entrada de camions amb combustible i material per a la construcció per escanyar l’economia de la ciutat. De moment no ho han fet, tot i que sí que es va produir algun bloqueig en el transport de verdures i peix. Després de parlar de tu a tu, els dos reis donen aquest afer per tancat i les relacions amb l’amic marroquí continuen essent “excel•lents”.
Ara bé, algú es creu que els marroquins munten protestes sense el consentiment de llurs autoritats? Algú amb dos dits de front es pensa que el rei era aliè a aquest darrer incident? Algú es pensa que va ser una protesta espontània contrària a la voluntat divina del monarca? Només cal recordar la marxa verda del 1975 per capir que al Marroc no es mou una fulla sense que el rei ho mani.
Dit d’altra manera, Espanya ha tornat a caure en el parany marroquí i ha servit de tonto útil als interessos de Mohamed VI. Cal no oblidar que el Marroc és una monarquia absolutista, és a dir, una tirania, que basa part del seu poder despòtic en remoure l’amenaça exterior com a excusa per no aixecar la bota que oprimeix el poble. Ho fan altres dictadors: Kim Jong-il o Mahmud Ahmadinejad també ho fan, com ho feia també Francisco Franco o Hassan II. De manera que quan el monarca marroquí ho necessita només ha de prémer el botonet espanyol. Un dia li toca a Perejil i un altre a Melilla. Ja veuran com aviat es familiaritzaran amb noms com Chafarinas, Alhucemas o el Peñón de Vélez de la Gomera. Espanya és un país ideal com a enemic exterior: sempre li tremolen les cames quan mira al sud i va demostrar una gallardía infinita abandonat els sahrauís a les urpes de l’exèrcit marroquí.
Per cert, tots aquests espanyols que reclamen l’espanyolitat de Gibraltar apel•lant a la geografia per damunt de la voluntat dels llanitos no hi veuen cap similitud amb el cas de Ceuta i Melilla? Proposo un desllorigador a tres bandes: Gibraltar per a Espanya, les plazas africanas de soberanía per al Marroc i el Sàhara Occidental per als sahrauís. I així tothom té allò que vol, no?
