Penúltim dia de campanya al Pavelló de la Mar Bella de Barcelona: Zapatero anuncia –per enèsima vegada- un imminent acord en matèria de finançament que farà justícia a les aspiracions de Catalunya. En plena ressaca electoral i a la reunió del Consell Federal del PSOE Zapatero mostra el seu malestar pel fet que el PSC li carregui les culpes pels seus pobres resultats en els comicis. El secretari general dels socialistes espanyol i president del govern espanyol envia un missatge: si Catalunya no baixa del burro abans del 15 de juliol, tancarà i deixarà aparcada la carpeta del finançament sine die.
Zapatero ha llançat una amenaça de caire definitiu que significa una urpada mortal al coll de l’asfixiat govern català. I ho fa perquè pot fer-ho. Ja veurem com acaba tot plegat i, si cal, seré el primer en rectificar. Però ja fa massa temps que els estem fent confiança cega i cal començar a dir -alt i clar- que l’estratègia de negociació de la Generalitat ens està portant cap a un carreró sense sortida.
S’han comés massa errors, però el més costós de tots serà la mala gestió del temps i el càlcul erroni sobre el calendari de futur. Ningú oblida que el PSC va haver de retirar immediatament la insinuació de que podria fer valer els seus diputats als Congrés mentre que la força de Zapatero és que si pot complir amb el que diu que farà.
