D’un temps ençà, Catalunya viu en un clima de permanent frustració, submergida sota una densa capa de negativisme que impedeix fer visible el que és realment aquest país. Carles Flamerich, enginyer superior de telecomunicacions, director general de Digital Parks i president del Cercle Tecnològic de Catalunya encara és més dur; ell gosa anar més lluny i parla directament d’un país que està en decadència. Utilitza aquesta terminologia per explicar que el món avança ràpidament però que nosaltres ens distraiem amb les poltrones i oblidem els objectius.
Després de llegir una extensa entrevista que li fa Carles Toronjo al darrer número de la revista Debat Nacional em preguntava: Per què el talent, l’excel•lència, la innovació o la investigació queden sempre amagades per una muntanya de mediocritat que ens ensopeix? Per què no es posa en valor davant d’una societat que necessita lideratges i estímuls positius les empreses que estan treballant com a capdavanteres de la indústria aeroespacial, de la investigació mèdica i biomèdica, etc?
Fa la sensació que aquells que haurien de saber traslladar a la ciutadania la importància del que fa la societat civil d’aquest país, aquells que podrien generar un entorn d’il•lusió i passió per obrir aquesta societat al món, per inculcar que en ple segle XXI les fronteres i les barreres són gairebé inexistents, que el risc i l’atreviment forma part de l’ADN dels catalans, viu més pendent a apuntalar l’edifici tripartit que en la construcció d’un imaginari positiu que permeti sentir-se orgullosos i emmirallar-se del treball que fan molts dels nostres compatriotes. Evidentment que la situació econòmica preocupa tothom i que l’atur és el principal malson de més del 82,9% de la població, segon el baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques, però la manca d’un discurs potent, valent i creïble sobre la potencialitat econòmica i científica del nostre país només és atribuïble, com deia Flamerich, a aquells que es distreuen amb les “cadires”, els càrrecs i l’ostentació i obliden els objectius a curt, mig i llarg termini.
El pròxim govern de Catalunya sorgit de les eleccions d’aquesta tardor, sigui del color que sigui, hauria de prendre’s seriosament els sectors econòmics vinculats a la investigació i el desenvolupament, a la indústria de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) i a fer divulgació del que fan molts empresaris i emprenedors d’aquí a nivell internacional. Caldrà passar pàgina de la grisor d’aquests darrers anys i tornar a les bases que va impulsar el professor Andreu Mas-Colell, una eminència científica reconeguda mundialment que va acceptar ser conseller d’Universitats (2000/2003) del seu país durant el darrer govern Pujol –cal recordar que gràcies a ell, a la clarividència del professor Ramon Pascual i a l’energia del president Jordi Pujol Catalunya disposa avui d’una de les infraestructures científiques més potents del sud d’Europa, el Sincrotró Alba instal•lat a Cerdanyola del Vallès. Això i recuperar prestigi i presència al món. En aquest sentit, el que representa Carles Flamerich i el Ctecto és una plataforma gens menyspreable.
