A càrrec del famós relator -de moment, un ens abstracte-, en només deu segons Pablo Casado va insultar fins a quatre vegades a Pedro Sánchez, repetint el concepte tant en forma de substantiu com d’adjectiu: “Traidor“/”traición” i “felonía“/”felón“. Aquest últim terme, provinent del rebost del castellà vell, ha estat ràpidament adoptat per les diverses famílies del postfalangisme espanyol, que (després d’una cerca al Google, la majoria) han condensat el missatge. “Urge echar al felón“, llegien els compradors de l’ABC després d’una portada digna de Don Pelayo.
Tots aquests insults i l’amenaça des del carrer són una reedició -de moment, sense policia- de la cridòria de l'”a por ellos” que va patir la societat catalana uns dies abans de ser apallissada. Quaranta anys de PSOE dretanitzat i desvergonyit no han estat suficients per fer-los oblidar de quin cantó van estar els socialistes a la Guerra Civil. Per alguna cosa Franco es manté a l’altar del Valle de los Caídos i els ossos dels rojos continuen dispersats pels revolts dels camins i sota les tàpies dels cementiris.
Socialistes, comunistes, feministes, animalistes, antiracistes, republicans… A tots ells els ha arribat l’hora de comprovar que els udols que provenen del fons de la caverna no van, només, contra els catalans. Rojos i separatistes van al mateix infern.
