KIN "TOSTÓN" OI?

"El que es podria considerar com una anècdota és, en realitat, un altre símptoma d'un govern esguerrat"

Quan, ara fa deu anys, l'empresa canadenca Research in Motion (RIM) va comercialitzar el Blackberry, pocs van saber valorar la importància que, amb el temps, adquiria aquest giny electrònic. En un primer moment, era fàcil identificar els col•legues del govern canadenc a l'aeroport; indefectiblement, s'endevinava qui era un servidor públic federal pel ràpid moviment dels polzes mentre pitjava missatges damunt el petit teclat d'un aparell de color blau. Més endavant, amb la popularització d'aquest estri, des d'Obama fins – segons sembla – els integrants del Tripartit han esdevingut addictes d'aquest menut instrument.

Abans d'ahir, el president Montilla llegí el seu discurs al Parlament de Catalunya amb la mateixa desimboltura i convicció que sa Majestat Joan Carles I; és a dir, amb malaptesa i demostrant que algú altre li havia escrit el guió. La incapacitat manifesta de Montilla i el baix nivell argumental del fill d'Iznájar van arribar a nivells d'un patetisme insuportable, àdhuc pels integrants del seu govern. És així com Joan Saura, després de trenta-quatre minuts de discurs montillesc, va enviar el següent missatge amb el seu Blackberry: "Kin "toston", oi?" (sic). M'imagino que el Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació volia dir "Quina tabarra, oi?", però, malauradament, es veu que la manca de vocabulari en llengua catalana és una síndrome generalitzada dins el Tripartit.

El que es podria considerar com una anècdota és, en realitat, un altre símptoma d'un govern esguerrat. Com infants en un col•legi, els integrants del Tripartit fan mofa de les deficiències d'un President inepte. Més encara, Joan Saura, suposat especialista en "Relacions institucionals", és incapaç de reconèixer la solemnitat d'un debat sobre l'estat de la Nació i les conseqüències que comporta actuar amb frivolitat en un espai públic atapeït de càmeres. Aquesta manca de seriositat és la mateixa amb la que es conviden cantants israelianes per, després, ridiculitzar-les, o bé s'imposen estúpides restriccions de velocitat a les autopistes catalanes.

Ningú pot posar en dubte la capacitat somnífera del President Morfeu, capaç de provocar la letargia d'una nació sencera; nogensmenys, la veritable qüestió a esbrinar és fins a quin nivell de degeneració es permetrà que arribi el govern nacional. Malgrat les seves declaracions d'unitat en públic, els integrants dels Tripartit saben que la corrupció i incapacitat del seu executiu són manifestes; ha arribat el moment d'exigir-los un examen de consciència i la convocatòria d'eleccions anticipades. La ciutadania catalana no es mereix un govern vergonyós.

 
 

Comentaris