KIA SOUL 1.6 CRDi : LA TERCERA VIA

A nosaltres ens ha agradat per mesures, per la doble distribució de l'engraellat frontal, les vistoses òptiques que hi reposen, les barres longitudinals del sostre i les motllures decoratives dels laterals de la versió més estrident.

Formes cúbiques per un ús polivalent. El disseny d'aquest urbanita coreà és una de les armes més convincents. Trenca motlles i encaixa a la perfecció amb el cotxe que demana el jovent. Fàcil de portar, resulta espaiós i opta per solucions tècniques molt enraonades.

Pertany a un segment que acapara més del 20% de les vendes però, el Kia Soul enganya al primer cop d'ull. El trets de la carrosseria l'apropen als 4x4 més xics i a certs monovolums de butxaca per bé que parteix d'un esquema ben convencional. Tracció i mecànica al davant; cinc places disponibles, plataforma completament plana i molta superfície envidriada. Vet aquí, doncs, un utilitari en tota regla. Modern, convincent en estampa i precís quan a l'aprofitament de l'espai interior. Res de tracció integral o prestacions endimoniades. Els coreans han optat per formes quadrades, un pensament d'ergonomia i alguns centímetres més d'alçada respecte del terra.

A nosaltres ens ha agradat per mesures, per la doble distribució de l'engraellat frontal, les vistoses òptiques que hi reposen, les barres longitudinals del sostre i les motllures decoratives dels laterals de la versió més estrident. No duu banqueta plegable al darrera, ni seients posteriors modulables longitudinalment. Però guanya un parell de centímetres respecte d'algunes berlines que li poden fer ombra i no hi ha problemes per encabir-hi passatgers cridats a files a l'ACB. Tampoc trobarem reglatge en profunditat per a la columna de direcció, ni suport lumbar però la visió que obtindrem darrera el volant és francament panoràmica, les portes –grosses- tenen un angle d'obertura poc freqüent i l'interior és d'allò més aprofitable. Plàstics i entapissats creen una atmosfera dual, el penell arriba endreçat i disposa de connexió USB. Crida l'atenció el to rogenc de la guantera i la presència de bosses porta-objectes a l'esquena dels seients davanters.

El propulsor dièsel que hem testat és de 1.600 c.c. de 126 CV, molt fàcil de dur en el dia a dia. Circulant a mitja càrrega proporciona acceleracions més que correctes, creuers legals i empenta suficient com per afrontar la major part dels avançaments. Munta una caixa de canvis de cinc relacions curtes; que acusen una certa rumorositat en els règims més alts però la progressivitat de la mecànica estalvia haver d'esprémer el motor més enllà dels règims normals. El Soul proporciona un comportament noble. Genera confiança perquè l'amplada de vies compensa el plus d'alçada de la carrosseria. La direcció, elèctrica, té un tacte peculiar. Porta control d'estabilitat de sèrie i uns frens que compleixen. Tot i que el centre de gravetat queda un xic més amunt del què és habitual, el Soul gronxa poc i només demostra el seu caràcter subvirador si entrem en un revolt tancat a més velocitat de la recomanable. Això sí, acusa un xic més les ràfegues de vent lateral.

 
 

Comentaris