Jutges

Cada cert temps apareix un cas que esdevé causa i que passa a ocupar el centre d’atenció de l’opinió pública. Sovint hem escoltat que quan algú no es vol mullar gaire diu allò de “cal deixar treballar el jutge” o “cal que la justícia faci el seu camí”. Per això resulta especialment sorprenent que ara una gran majoria dels que s’han pronunciat públicament s’hagin abonat a la crítica del magistrat que instrueix la causa del cas Millet. S’ha arribat al fet inèdit que tant el magistrats com els fiscals del cas han hagut de defensar-se públicament a través de comunicats o compareixences, i tot plegat fa que calgui preguntar-se si existeixen les condicions d’aïllament adequades com per garantir que la pressió no influeixi en les decisions que es prenen. En un sistema democràtic la justícia emana del poble, però no l’exerceix directament sinó a través d’un sistema que hauria de garantir un tracte just per a tothom. No podem deixar que cap causa, tampoc aquesta, es converteixi en un linxament. Resulta especialment preocupant que alguns dels primers que s’hi ha apuntat aquest cop hagin estat altres membres de la magistratura. Si cal corregir l’actuació del jutge hi ha altres camins per fer-ho, que tot i ser molt més efectius és veritat que són menys efectistes.