La justícia espanyola ja està començant a defensar-se de forma corporativa. El fet que el govern del PP -i, en general, les forces del règim del 78- hagin delegat les represàlies contra Catalunya als tribunals ha situat en primera línia política els jutges i magistrats que hi intervenen. Són ells que van marcant els temps i el volum de la repressió i, per tant, això els situa mediàticament al capdavant del conflicte. De fet, la situació política a Catalunya es degrada al compàs que marquen els informes de la Guàrdia Civil, els fiscals, l’advocat de Vox i el jutge Llarena.
Aquest clima de preeminència judicial està derivant en una estratègia d’autoprotecció gremial. Prova d’això és la defensa que fa el Tribunal Suprem de la jutgessa Lamela, fins el punt d’escriure, negre sobre blanc, que les crítiques contra les actuacions dels jutges tenen el perill de derivar en linxaments públics. Jutge defensa jutge.
Aquesta deriva embogida dels tribunals madrilenys està disparant els tipus penals, fins incloure les protestes pacífiques dels CDR’s dins de l’àmbit del terrorisme. Hi ha una voluntat claríssima d’aplicar els mètodes de l’Euskadi dels anys vuitanta i noranta per limitar les llibertats públiques i, simultàniament, estendre un clima de por entre la societat catalana. Tot quadra, fins i tot la dispersió dels presos. Cada dia, més sols a Europa. I cada dia, més perillosos.
