El desplegament internacional de l’exili català està essent capaç de caracteritzar els tribunals espanyols com a justícia-escombraria. És a dir, com un entramat legal incapaç d’aconseguir una mínima correspondència amb els sistemes judicials de països europeus amb una tradició democràtica incontestable com són Bèlgica, Dinamarca, Suïssa o el Regne Unit. Els magistrats espanyols no aconsegueixen desprendre’s d’una genètica franquista que els és molt útil dins de les seves fronteres, però que causa una enorme aprensió passat l’últim control de la Guàrdia Civil. Puigdemont i la resta de consellers ho comencen a aprofitar, i aniran molt més enllà.
Per això el debat organitzat aquest diumenge a Ginebra ha causat moltes dificultats a Xavier Vidal-Folch, el representant del Règim del 78/Prisa, que no va poder respondre a tres qüestions principals. Una, per què es manté en el temps la impunitat dels repressors franquistes i, en paral·lel, la humiliació de les víctimes de la dictadura. Dues, per quina raó les autoritats de Madrid es neguen a dialogar amb els representants legítims dels catalans. I tres, per què l’1 d’octubre Madrid va desencadenar una onada de violència d’aquella magnitud contra ciutadans pacífics i indefensos.
És cert que cal valorar el compromís cívic de Vidal-Folch, afrontant la representació informal de Madrid en un ambient desfavorable. Però també la convicció de Carles Puigdemont, que no defuig el cara a cara ni tan sols amb un diari que no para d’insultar-lo des de fa un parell d’anys. En qualsevol cas, el debat suís és el primer d’una sèrie d’accions internacionals que deixaran el jutge Llarena i els seus amics reclosos dins d’una excepció políticojurídica que no es podrà sostenir a mitjà termini.
