“Justice must not only be done, it must also be seen to be done”
Sentència del TEDH Hauschildt c. Dinamarca de 24 de maig de 1989
“En vista de los hechos sucedidos y referidos anteriormente, esta parte se ve obligada a interponer el presente incidente de recusación como instrumento que salvaguarde el derecho a un juez imparcial como expresión del derecho a un procedimiento con todas las garantías y a un juicio justo (art. 24.2 de la C.E. y art. 6 del CEDH).”
Així acaba la petició de recusació de Manuel Marchena que hem presentat avui al Suprem arran del missatge de Whatsapp de Cosidó. No només és que s’hi anunciï un nomenament de president del Suprem i del CGPJ quan encara no havien ni designat els vocals del CGPJ que l’havien de votar per a aquest càrrec, sinó que el nomenament -que Marchena hauria acceptat abans que esclatés l’escàndol- hauria estat una “jugada estupenda” perquè implicaria un control de les resolucions que dictés la Sala Segona del TS (“además controlando la sala segunda desde detrás”).
Fa mesos que els màxims dirigents del PP manifesten sense pudor la seva voluntat que els processats siguem condemnats pels delictes de què ens acusen, vulnerant impúdicament la presumpció d’innocència, i publiciten una condemna futura, com Cosidó mateix en una piulada d’ahir mateix titllant-nos de colpistes i donant per feta condemna i posterior petició d’indult per part del PSOE. Marchena, com a president de la sala que ha de jutjar-nos, no pot tenir cap interès en el desenvolupament o en el resultat del procediment, ni afavorir cap de les parts ni les tesis sostingudes pel partit polític que l’hauria designat com a president de l’òrgan judicial més important de l’Estat espanyol. Ni Marchena ni cap membre que no compleixi escrupolosament el criteri d’imparcialitat judicial, base de la confiança de la ciutadania en la justícia i del dret a tenir un judici just.
