Junqueras, sopem?

"I, a partir d'aquest experiment, podríem encetar un cicle amb els líders dels diferents partits polítics catalans"

Aquest article va adreçat a l'Oriol Junqueras. Per tant, em conformo que aquest text tingui una única lectura i que sigui la de l'historiador, alcalde de Sant Vicenç dels Horts, president d'Esquerra Republicana de Catalunya, cap de l'oposició al Parlament de Catalunya o soci del president Artur Mas.

Oriol, si et sembla bé, et tracto de tu. Et fa res? Sabem que ets un home molt ocupat. Bé, de fet, la majoria dels meus amics i jo també som, afortunadament, gent ocupada, amb jornades laborals intenses i llargues.

Que qui són els meus amics? Dos empresaris, un cuiner, un cap financer d'empresa, un arquitecte, un treballador de banca, un aturat, un tècnic de laboratori, un responsable de tràfic internacional… I jo, que sóc periodista. Tots pensem diferent, uns parlem en català, d'altres en castellà, però, per damunt de tot, som bons amics. Tenim la capacitat de xerrar, debatre i discutir, si cal. De vegades, l'un convenç l'altre; de vegades, no. En qualsevol cas, sempre fem una tertúlia animada. Cada mes i mig aproximadament sopem plegats i parlem de tot. I, tal com van les coses, rarament no xerrem de política, encara que només sigui durant una part del sopar. Analitzem el que alguns volem i d'altres no. Consulta sí, consulta no. Independència sí, independència no. Punts a favor, punts en contra.

Ha arribat un punt en què els nostres arguments ja estan més que exposats i debatuts. Fins i tot n'hi ha un que fa temps que no vol saber-ne res, dels polítics, creu que el sistema que tenim no funciona, que molts només es representen a ells mateixos i que els preocupa poc l'interès general de la ciutadania. Tot i això, la majoria pensem i volem pensar que aquests polítics són una minoria. Volem creure que us necessitem per sortir del pou, tot i que no entenem en absolut que no us poseu d'acord en temes rellevants i de país. Hi ha molta gent que ho està passant molt magre i, de vegades, dediqueu temps i recursos a temes que avui no són prioritaris.

Per aprofundir en la cosa pública, a finals d'octubre de l'any passat vam convidar a sopar un conseller del govern de Catalunya, i va acceptar. Vam anar-hi tots menys un de la colla que, per raons personals, era a Xile. La trobada amb el polític va ser en una casa particular, fet que va afavorir un clima de confiança i proximitat entre nosaltres. Sense micròfons amagats. A més, no oblidis, Oriol, que un de nosaltres és cuiner. Un bon cuiner. Recordo que aquell dia ens va fer crema de carbassa amb cardamom i oli d'oliva, bacallà amb puré d'api-rave amb oli d'oliva i castanyes.

El nostre convidat ens va escoltar i contestar totes les preguntes que li vam fer. O gairebé totes. Ens va aclarir coses. Vam debatre, vam opinar i ens ho vam passar prou bé. Va ser molt interessant; també vam tenir l'oportunitat d'aprendre i de conèixer de més a prop la política de les altes esferes.

És evident que compartir taula amb un polític no és el mateix que llegir-ne les declaracions en un diari o escoltar-lo i veure'l per televisió, on no hi ha oportunitat d'interacció. Imaginem que per un polític tampoc no és el mateix. I sortir a l'arena i escoltar què pensa un grup divers de ciutadans segur que també us serveix per aprendre i per copsar inquietuds i propostes noves, oi? Per això tots nosaltres estem molt interessats a dur a terme aquesta trobada amb tu, Oriol.

Ens adaptarem al dia que triïs. I per l'àpat no pateixis, ens dius les teves preferències i farem un menú a mida. A nosaltres ens agrada tot. Bé, excepte a l'arquitecte i a mi, que no som gens amants del formatge…

Permet-me que demani disculpes a totes aquelles persones que han llegit aquest article o carta oberta i que no són l'Oriol Junqueras. Per compensar-ho, em comprometo a fer un article en aquest mateix mitjà de comunicació resumint les preguntes i respostes més interessants (i publicables) del sopar-tertúlia..., sempre que es faci, és clar.

Podria ser un article-crònica més d'estil ciutadà que periodístic, perquè les preguntes i aportacions serien de tots els comensals, un grup, com et deia, en què conviuen diferents visions de la política, sense militar en cap partit. Probablement seria un text interessant per a tothom. I, a partir d'aquest experiment, podríem encetar un cicle amb els líders dels diferents partits polítics catalans. Posaríem el nostre gra de sorra a apropar la política a la ciutadania, avui, malauradament, força allunyada.

Oriol, gràcies pel teu temps. Com ho veus, sopem?

 
 

Comentaris