Junqueras, Puigdemont i els unionistes aplaudint

"L'ideal del règim espanyol és que tothom sigui molt valent, però des de dins de la masmorra"

Una de les ocupacions preferides, últimament, de l'unionisme mediàtic i polític és furgar en l'animadversió -d'altra banda, ben notòria- entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. El conflicte en si té contorns boirosos i remet als dies de daltabaix institucional en què l'un va decidir marxar a l'exili belga i l'altre va optar per quedar-se i afrontar les decisions de la justícia espanyola. Com que les interpretacions difereixen substancialment i és evident que hi ha un fort component personal, l'arrenglerament en una o altra versió del conflicte ha esdevingut pura disciplina partidària.

 

Però totes aquestes subtilitats, als unionistes, els interessen ben poc. A l'Estat el que li convé és la màxima divisió possible a l'interior del bloc independentista i ensalçar al qui, encara que sigui protestant, ha acceptat sotmetre's a la justícia espanyola. Per això Oriol Junqueras és considerat "d'una peça" i, per contra, Carles Puigdemont és menystingut com a "covard", com deia aquest dimecres l'exmilitant de Fuerza Nueva que ara es presenta a l'alcaldia de Barcelona pel PP. A totes les tertúlies madrilenyes es fa exactament aquesta mateixa divisió. L'ideal del règim espanyol és que tothom sigui molt valent, però des de dins de la masmorra.

 

 

La realitat és que tot és pura propaganda, fake news espanyolistes, que se'n diu ara. Hi ha gent a la presó dels dos partits i a l'exili, també. En el seu moment, el criteri -ho han dit i repetit ells mateixos- d'un o altre destí va decidir-se en funció de la situació personal, no pas d'estratègia política futura. Per això farien bé els entorns respectius de Junqueras i Puigdemont de limitar l'expressió pública d'una antipatía que només és útil als que empresonen i forcen a l'exili als representants legítims d'aquest país.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?