Missatge molt clar: L’independentisme és capaç de guanyar unes eleccions estatals a Catalunya fins i tot anant per separat i amb els caps de llista a la presó. ERC ha fet història i ara al judici del Tribunal Suprem s’asseurà al banc dels acusats el líder del primer partit de Catalunya. Fins i tot els Junts per Catalunya de Jordi Sànchez, amb set escons, han aguantat bastant millor del que indicaven les enquestes. Un total de 22 escons que superen de molt els 17 de la passada legislatura i que encara haurien pogut incrementar-se més si el Front Republicà -que ha superat els cent mil vots- no s’hagués quedat a unes dècimes d’obtenir representació parlamentària.
ERC ha tret rendiment d’una bona estructura de la seva organització, amb un missatge nítid d’estratègia moderada. I els resultats li permeten presentar-se com la força principal, la referència en qualsevol diàleg sobre el futur institucional de Catalunya. Això tindrà la seva importància de cara a la pròxima legislatura espanyola i, de ben segur, dins de la recomposició interna de l’independentisme català.
Ara queda en mans del PSOE recollir el guant democràtic de les forces catalanes o, per contra, arrenglerar-se amb la marca més cínica del nacionalisme espanyol. Ho veurem, segurament, quan tinguem a les mans els resultats de les municipals i europees del mes que ve.
