Jugada mestra (aquesta sí)

"Un moment o altre la líder de Barcelona en Comú haurà de dir si vol ser alcaldessa amb els vots de Collboni i Valls, o no."

No és cert que la llei atorgui l’alcaldia al candidat més votat. La llei atorga l’alcaldia al candidat que sigui capaç d’aconseguir que l’investeixi la majoria absoluta del ple (a Barcelona això són 21 regidors). Només en cas que cap candidat arribi al ple d’investidura amb una majoria absoluta al darrere, només en aquest cas, s’activa la salvaguarda de fer alcalde el candidat més votat.

Ernest Maragall (10 regidors) no té a les seves mans arribar al ple d’investidura amb una majoria absoluta. Li caldria el suport simultani de Barcelona en Comú (10) i de JxCat (5), i això no passarà perquè BeC s’hi nega en rodó i és impossible que canviï d’opinió perquè considera que JxCat és la dreta maligna. La pregunta, doncs, és si Ada Colau té intenció d’arribar al ple amb una majoria d’investidura negociada amb el PSC (8) i Ciutadans-Valls (6) –que es veu que són d’esquerres tots dos–,  i és a ella a qui li toca dir-ho i només a ella, perquè tant Collboni com Valls ja han fet saber que la seva prioritat absoluta és que Barcelona no tingui un alcalde independentista.

 

Colau no ha respost encara aquesta pregunta. Insistir en un pacte impossible amb ERC i PSC està molt bé per guanyar temps però no és respondre la pregunta perquè ella sap, com tothom, que aquesta majoria també és impossible: ERC i PSC es veten mútuament amb la mateixa intensitat que els comuns veten JxCat. Per tant, un moment o altre la líder de Barcelona en Comú haurà de dir si vol ser alcaldessa amb els vots de Collboni i Valls, o no. Si és que sí, Maragall i ERC no hi podran fer res excepte denunciar-ho i treure’n tant de suc polític com puguin. Però Colau seria alcaldessa per quatre anys.

Seria alcaldessa, per cert, en coalició amb un dels grans partits sistèmics del Règim del 78, i necessitant a cada votació el suport de Ciutadans (o del PP, que, per cert, també ha ofert els vots gratis a Colau per a la investidura, quines coses ens està tocant viure). Seríem, doncs, davant d’una autèntica jugada mestra (aquesta sí) de Pedralbes, la Moncloa i la Zarzuela: ERC apartada malgrat haver guanyat les eleccions, i una alcaldessa controlada pel Règim des de dins del govern (PSC) i també des de fora (Ciutadans-Valls). Costa d’imaginar quines polítiques transformadores es podrien fer, i quins avantatges confessables poden veure els comuns en un panorama com aquest. Els inconfessables no cal que ens els expliquin, que ja els sabem.

 

Comentaris