Jueus, nazis i uns lleidatans

"Sí, els d'Iniciativa han dit que estan a favor de la consulta i bla, bla, bla... però que res consensuat amb CIU i ERC per les eleccions europees. Es demanava només una frase comuna pel dret a decidir: res"

Sospitem que hi ha algú a Catalunya que treballa pel llibre Guinness dels Rècords. Pensem que té una calculadora d'aquelles de comptable de camisa arremangada i tirallonga de paper infinit. Clec-clec: 1.789.234. Clec-clec: 1.789.280. Clec-clec: 1.789.298... Sostenim que calcula tots els cops que ens diuen nazis i el que faci falta. Aquesta setmana la calculadora s'ha tornat a quedar sense paper. Clec-clec. José Manuel Sánchez, president d'honor del Sindicat Unificat de la Policia (SUP). Seré com un diumenge de cacera ha dit: "Estoy viendo a muchos independentistas con el complejo de superioridad de los nazis sobre los judíos. Ellos son más cultos listos... Jajaja!!" Clec-clec. La mateixa setmana a Alemanya no s'ha sentit cap clec-clec. Jacek Protasiewicz, polonès, vicepresident del Parlament Europeu, anava més begut que el meu gat. I diu a dos policies: "nazis!". Les autoritats alemanyes l'han denunciat. Europa al revés: democràcia espanyola, democràcia alemanya. Policia espanyola, policia alemanya. Però aquí clec-clec.

Els demano un favor. Ara deixem que l'obrer que pica la calculadora del llibre Guiness vagi a canviar l'aigua al canari i de pas es fumi un cigarret de farigola. Però, sisplau, no s'oblidin que som nazis. Va, repeteixin amb mi mentalment: nazis, nazis... Mentrestant anem a veure què fa Joan Herrera.

Sí, els d'Iniciativa han dit que estan a favor de la consulta i bla, bla, bla... però que res consensuat amb CIU i ERC per les eleccions europees. Es demanava només una frase comuna pel dret a decidir: res. Però hi ha un moment que Herrera ha deixat caure una bomba-enciam. Bum. Diu que no tothom defensa el dret a decidir de la mateixa forma. Exemple. El seu partit mai hagués anat a buscar el suport d'Israel pel procés sobiranista, perquè "embruta la imatge de Catalunya anar de la mà d'aquells que neguen els drets dels pobles". Tot molt bé. Abans la revolució i després la guerra. Fórmula que com tothom sap ens ha fet guanyar totes les guerres. Repeteixin mentalment amb mi i no ho oblidin: Guerra, guerra....

Reeccccccc... L'home calculadora Guinness es puja la bragueta. Tornem a la feina. Clec-clec.... Ep! Aquest insult és nou! Va, va, quina és la segona paraula que he dit que recordin? Eh? Guerra!! Guerra!! Però no oblidem nazis (nazis, nazis...). Guerra. La Primera Guerra Mundial. Catalunya acull milers de jueus que fugen. Molts es quedaran. Als anys trenta hi havia a Barcelona 400 famílies assentades. Unes dues-tres mil persones. Hi ha comunitat. Hi ha sinagogues fins i tot al Poble Sec. La cosa l'explica un jueu que porta el seu pare de Bulgària perquè conegui Barcelona. L'home de 73 anys no havia sortit mai del gueto: "Passant per les Rambles, o fent el vermut, el pobre home em deia: "Mira quin jueu! Mira quina altre!" I no, no. Eren vostès. Jo el desenganyava. I ell deia: "És curiós. Em sembla que sóc a casa. Tota aquesta gent són de la raça vella. És ben bé aquesta la terra dels nostre avis". Clar. El 1492 s'expulsen de la península 300 mil jueus. 20 mil de Catalunya. Però els cognoms catalans s'estenen i perduren per Sofia, Salònica, Esmiran... Els Català, Girona, Vidal, Albó, Estruch, Miró... Igual que la teca. Continuen fent faves a la catalana, o arròs de València. Fins i tot les sinagogues són independents. A Salònica hi ha la Sinagoga Catalana. Clec-clec.

Primera paraula que els he dit que recordin? Nazis! Doncs ara li sumem la segona: Guerra. Segona Guerra Mundial. De 1939 a 1944 més de 80 mil persones s'escapaven del desastre pels Pirineus catalans. 20 mil eren jueus que fugien del nazisme. Travessaven per tot arreu. Com podien. Amb fred. Amb gana. Alguns eren detinguts per la Guàrdia Civil espanyola. Però la majoria van ser ajudats, amagats, alimentats per la gent dels pobles de la Val d'Aran, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell i la Cerdanya. Solidaritat desconeguda. Ajuda perillosa. Generositat del que també no té res. Els catalans van salvar milers de jueus: després d'una Guerra, en plena dictadura, de peus en una postguerra de rosegó de pa. Amb tot en contra. I així molts d'aquells jueus van continuar camí. Per agafar vaixells cap als Estats Units, Canadà. Ho sabem gràcies al projecte "Perseguits i Salvats", que ha impulsat la Diputació de Lleida. Es podran seguir amb senyalitzacions quatre de les més de vint rutes per on van fugir els jueus del nazisme. Un episodi humanitari inconegut a Europa, al món. Israel ha obert els ulls amb Catalunya. Prenguin nota. Del 18 al 23 de març: Setmana Lleida-Israel. A l'Institut d'Estudis Ilerdencs. Les connexions. Les hibridacions. Els empelts. Hi haurà trobades empresarials, turístiques, mostres de cinema, música, fotografia... i també s'espera que hi hagi bones notícies per Lleida, per Catalunya. Estiguem atents.

L'home de la calculadora del Guinness canvia el rotllo de paper. Clec-clec. Recordin i expliquin tot això quan ens diuen nazis amb aquests clec-clec mortífers infinit. Perquè el nostre és un altre clec-clec: el de solidaritat amb tots els pobles. Nosaltres comptem generositat perquè no hem tingut res i també ho hem donat tot. Això sí que és de Guinness. N'hi ha que ho comencen a veure. I saben que hi ha un clec-clec espanyol i un clec-clec català. Si n'hi ha que ens diuen nazis i mil coses més, nosaltres donem la mà: això sí que els mata. No és estrany que recordin els jueus aquella ajuda. No recordaríem tots una vida que dóna vida? Però també hi ha un nosaltres que ho veu, que esborra lleganyes, descluca els ulls i parla amb la mirada. Que veu les coses a la lleidatana manera. És el lleidapower. Com diria el poeta Màrius Torres: "El que importa és mantenir els ulls ben oberts i esforçar-se a l'amarguíssim exercici de veure les coses tal com són". Fem el nostre propi clec-clec. Per això potser només ens queda una cosa. A tots, i ara, a Joan Herrera i a Iniciativa, i a qui calgui quan calgui. Superem l'antic adagi jueu, que se l'hagués pogut inventar un català: "tretze jueus per a dotze sinagogues".

 
 

Comentaris