Jueus, Europa i el mite del gólem

"El llegat de la cultura jueva a l'Europa continental, primer, i força més endavant també a Amèrica, es remunta al primer mil·lenni abans de Crist"

A cavall entre la literatura, la mitologia i la fe, podem trobar un gran nombre de zones grises que ens obligarien a pensar un parell de cops quin territori estem trepitjant. El que per a nosaltres és mitologia és, ha estat, o pot haver estat, una tradició plenament religiosa, sagrada per a molts.

El llegat de la cultura jueva a l'Europa continental, primer, i força més endavant també a Amèrica, es remunta al primer mil·lenni abans de Crist. Però algunes d'aquestes històries comencen a difondre's sobretot durant l'Edat mitjana, com és el cas del mite del gólem.

El gólem és una criatura —de fet, hauríem de dir creatura, com diu Manuel Forcano al pròleg del volum que també firma en qualitat de traductor— feta d'argila, totalment inerta, i, per tant, sense vida. Tanmateix, el poder de Déu i la capacitat d'invocar-lo permeten que una massa que té aparença humana cobri vida i sigui útil a qui l'hagi creada. A grans trets, el mite és aquest. Però el mite va més enllà d'això.

En algunes de les versions d'aquest mite, la massa d'argila, ja amb el nom de Déu al front, no només protegia —i servia— els jueus de les ràtzies que patien, sinó que fins i tot es descontrolava i passava a ser un assot que es girava contra el seu amo. Per fortuna tot s'acabava bé.

A la traducció acurada de Forcano també hi trobarem unes notes finals que, en molts casos, ens ajudaran a tindre una lectura més aprofundida del text. I tot això malgrat que, com ell mateix afirma al pròleg, sovint costi destriar els dobles sentits de la textualitat. S'ha cenyit, trobo que amb molt d'encert, als evidents i ha fet possible que aquesta llegenda arribi ara al públic lector català. Una tradició que molt probablement va acabar influint en obres com Frankenstein de Mary Shelley, on gràcies al poder de la ciència i a la destresa del doctor Frankenstein es podia donar vida a peces de matèria orgànica. Tot plegat, sense llevar mèrit a Shelley —llegiu-la i ho comprovareu—, una mica semblant de forma conceptual.

Com dèiem més amunt, per fer-nos una idea de l'arrelament d'aquesta llegenda només cal que parem atenció a un testimoni que afirmava que durant la guerra, i per tant ocupació nazi, el gólem va sortir per defensar la seva sinagoga, per la qual cosa cap dels ocupants va poder-la destruir ni agredir de cap manera.

Curiós, tot plegat, si més no perquè el 1945, en ple segle XX, aquesta història secular era vigent i extremadament viva.


Yudl Rosenberg
El gólem i els fets miraculosos del Maharal de Praga (trad. de Manuel Forcano)
Martorell: Adesiara, 2014

 
 

Comentaris