Hi ha moments a la vida que són difícils d’oblidar, com també hi ha persones que, per la seva trajectòria, són capaces de marcar un abans i un després. Em refereixo al fet que quan les coneixes, es tornen un exemple que vols seguir. És el cas de l’exgeneral bosnià, d’origen serbi, Jovan Divjak. Aquest home afable, amable i valent; generós i senzill, que té un humor molt fi i que està dotat d’un gran sentit comú, dilluns passat va rebre el Premi Constructors de Pau 2013. Li va lliurar l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) a la seu del Parlament de Catalunya. Les dues sales habilitades per a l’ocasió eren plenes de gom a gom. I és que la importància del guardonat, però també el fet que a Catalunya hi va haver moltes persones d’una manera o d’una altra vam estar vinculades al conflicte dels Balcans, va fer que ningú no es volgués perdre l’ocasió d’homenatjar i de reconèixer el mèrit de la feina i la trajectòria de l’antic militar.
La seva història ho explica gairebé tot. Jovan Divjak va néixer en el si d’una família sèrbia en la regió bòsnia de Bosanska Krajina. Fou comandant de l’Exèrcit Popular Iugoslau destinat a Sarajevo entre els anys 1989 i 1991. Més tard, Belgrad li va ordenar que sortís de la ciutat. Tanmateix, ell va desobeir les ordres i es va convertir així en un dels defensors la ciutat de Sarajevo durant el setge de 1992-1996. Va servir com a comandant de l’Exèrcit de la República de Bòsnia i Hercegovina i es va comprometre clarament amb la ciutadania bosniana. Evidentment, aquest acte de desobediència va provocar que les autoritats sèrbies el consideressin un traïdor. Per això, i a petició de les autoritats d’aquest país, l’any 2011 va ser retingut durant quatre mesos a la ciutat de Viena, per bé que les autoritats bosnianes van aconseguir alliberar-lo per retornar-lo cap a casa. A partir de llavors la seva vida ha estat tota una altra, fins al punt de demostrar que els militars poden tenir també el seu paper en la construcció de la pau. Ara fa vint anys que va crear la Fundació Obrazovanje Grado BiH (L’Educació construeix Bòsnia i Hercegovina), la qual treballa per als infants i les víctimes de la guerra i per fer evident la importància de l’educació per la pau, la tolerància i el coneixement de la diversitat en la prevenció dels conflictes.
En fi, que Jovan Divjak és un home bo i digne de tota admiració. Manel Vila, promotor del Districte 11- City to City, ho va destacar reinterpretant un poema del mestre Bertold Brecht: “Hi ha homes que lluiten un dia i són bons/ N’hi ha d’altres que lluiten un any i són millors/ També n’hi ha que lluiten molts anys i són molt bons/ Existeixen també els que, com en Jovo, lluiten tota la vida i aquests són els imprescindibles.” Certament, persones com en Jovan Divjak són una lliçó de vida i ens ensenyen a comprendre la importància de la defensa de la pau amb l’educació i la democràcia. El seu exemple és important per a la ciutadania, però també per als representants polítics, atès que el seu capteniment públic basat en els valors de l’amor, la tolerància, el diàleg i el respecte és fort i irrefutable. Des de dilluns, aquest “gran” home està una mica més lligat al nostre país. Tant de bo que els dirigents polítics i els opinadors que fa temps que s’entesten a negar al poble de Catalunya l’exercici de la democràcia i que veuen cops d’estat on només hi ha compromís i bona voluntat, aprenguessin alguna cosa de personatges com Jovan Divjak. Que aprenguessin a ser demòcrates.
