José Zaragoza

Llegeixo a l’Avui l’entrevista a José Zaragoza. He de reconèixer que aquest home no deixa de sorprendre’m. Em fascina, com totes les persones que són capaces de portar les seves mentides fins al final. De fet és l’única manera sensata de mentir, perquè potser no convences tothom, però el que és segur és que si vacil•les no pots enganyar ningú. Conec una persona d’aquesta mena, i sempre que hi parlo m’adono que em tracta com si fos idiota. “De veritat penses que em crec el que m’estàs dient?”. És com un mur on tot rebota, i li diguis el que li diguis seguirà defensant la seva mentida com si fos la pura veritat. En tot cas, la capacitat que tenen aquestes persones d’actuar amb un cinisme tan inalterable, impermeable a qualsevol acusació, em deixa estranyament meravellada. No és que diguin mentides sinó que actuen com si aquestes mentides fossin veritat, i res no els atura ni els fa tremolar, ni tan sols la por al ridícul ni el fet que sàpiguen perfectament que la seva farsa és estridentment visible. Deia Zaragoza a l’entrevista que el PSC aspira a governar en solitari. Intel•ligent com és, si ho diu és perquè li interessa dir-ho, perquè li deu sortir a compte, perquè sap que algú s’ho creurà, i el que pensi d’ell la resta de la gent li és igual, no li fa cap mena de vergonya. També va dir que si el tripartit ha estat tan qüestionat és perquè ha estat ambiciós, i que quan un govern és prou valent per afrontar problemes seriosos, és normal que hi hagi reaccions. La mentida fins al final. És veritat que la majoria de polítics menteixen amb una serenitat esfereïdora, però Zaragoza s’emporta la palma. Tant pel que fa al gruix de les seves mentides com pel que fa a la convicció amb què les diu. És un bàrbar, només un animal pot aguantar aquest desgast sense sortir-ne malferit. De manera voluntària s’ofereix com a carn de canó del seu partit i aguanta com un toro. Quin tio! Els catalans tenim molta sort que Zaragoza no tingui encant. Si en tingués estaríem perduts. És amarg, no té sentit de l’humor ni transmet cap mena de tendresa ni d’il•lusió. No té carisma, és un funcionari. Per això, malgrat el seu profund domini de l’art de la mentida, no té la gràcia que cal per transmetre confiança, i per tant, no pot fer-nos gaire mal. La millor notícia, però, és que sens dubte és l’home més valuós i perillós del PSC.