Van ser molt encertades les paraules que Vicent Partal va pronunciar el passat dia 12 de setembre en l’acte de suport a la consulta independentista d’Arenys de Munt. Em refereixo, concretament, a la frase final: “No puc entendre que el president de la Generalitat de Catalunya gasti tant d’esforç defensant la Falange i el seu dret a manifestar-se i que encara ara no hagi dit ni una sola paraula a favor del dret dels ciutadans d’Arenys de Munt”. Era una reflexió retòrica, naturalment, perquè Partal sap molt bé que José Montilla no sols està en contra de votar sí a la independència de Catalunya, sinó també del dret a votar. José Montilla és l’espanyolista que un dia, gràcies a la direcció d’Esquerra, una direcció àvida de poder i de privilegis, el va asseure a la cadira presidencial disfressant-lo de catalanista. I aquest gran catalanista que el dia 6 d’agost de 2005 va dir que “els drets històrics de Catalunya no existeixen” i que 48 hores després que el nostre Parlament aprovés el nou Estatut va proposar 62 esmenes per rebaixar-lo i convertir-lo en una pelleringa –amb el vist-i-plau d’Esquerra-, és l’home que defensa el dret a expressar-se d’una formació política com la Falange, amb milers de crims contra la humanitat al darrera, mentre nega el mateix dret als ciutadans d’Arenys de Munt. I encara és més greu aquest comportament tenint en compte que mentre els primers s’expressaven per mitjà de l’insult, l’amenaça i la provocació –trucades telefòniques intimidatòries, i frases com ara “cabrones” i “hijos de puta”- els segons ho han fet per mitjà de les urnes.
José Montilla és aquest gran catalanista que, a banda de formar part de l’Executiva d’un partit que va ordenar a l’Advocacia de l’Estat que anul•lés l’acord del ple de l’Ajuntament d’Arenys de Munt per a la celebració de la consulta, ha menyspreat públicament els arenyencs tot dient que allò que han fet “només serveix per donar arguments a la caverna espanyola”. Un menyspreu, aquest, que, com va denunciar Vilaweb, ha estat justificat per Esquerra –i per ICV- a través del seu portaveu, Ignasi Llorente. Cosa, dissortadament, gens estranya, atès que estem parlant de la mateixa i fal•laç direcció republicana que no fa gaire va impedir que prosperés al Parlament la Iniciativa Legislativa Popular a favor d’impulsar un referèndum d’autodeterminació perquè, en paraules del diputat Xavier Vendrell, “no els va donar la puta gana”.
Aquest és el patètic govern que tenim, un govern que menysprea l’exercici sobre el qual descansa la base del sistema democràtic, el dret a opinar per mitjà de les urnes, fins al punt de criminalitzar-lo afirmant que només serveix per donar arguments al feixisme. És clar, és comprensible: la reinvidicació dels drets dels negres només serveix per donar arguments als racistes, la reivindicació dels drets dels homosexuals només serveix per donar arguments als homòfobs, la reivindicació dels drets dels tibetans només serveix per donar arguments als xinesos, la reivindicació dels drets dels catalans només serveix per…, per posar en evidència el nacionalisme espanyol de José Montilla i la profunda degradació d’Esquerra.
