Aquest passat diumenge, El Periódico de Catalunya contenia una crònica de la reunió del consell de la federació socialista en què Jordi Hereu, el popular batlle de Barcelona, va anunciar que es tornaria a presentar com a candidat a l’alcaldia de la capital.
Segons el relat de Ramon Comorera, autor de l’article, l’anunci d’Hereu fou rebut amb un entusiasme desbordant pels 150 membres del consell socialista. De fet, els presents van expressar la seva joia i exaltació tot posant-se dempeus i aplaudint durant un minut sencer. Sense cap mena de dubte, fora de Pyongyang, no s’havia vist mai una demostració d’afecte i lleialtat tan sincera.
Després de la mostra d’acurada coreografia socialista, l’Estimadíssim líder va adreçar-se als presents amb un sentit discurs en què defensà les tres dècades de “domini socialista”. A més, Hereu també va postular-se com a defensor de l’honradesa i de la legitimitat.
Davant la demostrada competència del batlle, Carles Martí, primer secretari de la federació dels socialistes barcelonins, va proclamar i reiterar la condició de líder de l’alcaldable; com no podia ser d’altra manera, l’auditori sencer va tornar-se a posar dempeus tot aplaudint, apassionadament, durant 30 gloriosos segons.
En una època en què Catalunya es troba mancada de líders, Hereu encarna l’èpica de l’home total: heroi de virtuts innombrables, pastor de pubilles subsaharianes, mentor d’àgils menors magribins, brillant orador, príncep del Renaixement, defensor de la veritat i guia suprem. Barcelona viu un moment històric – potser el més brillant de tots els temps – i se li ha d’agrair; cal fer-ho i és de justícia!
