El joc de les expectatives

"El Govern no està preparat ni té la mínima cohesió interna necessària per executar amb èxit la ruptura que fa dos anys ni tan sols es va arribar a intentar"

Fa tres anys (setembre de 2016), el Govern de Catalunya va dir que organitzaria un referèndum d’autodeterminació. També va dir que si era pactat amb l’estat, millor, però que si l’havia de fer contra l’estat, el faria igualment. “Referèndum o referèndum” va ser la frase que ho va resumir tot. Durant un any el Govern va preparar-se per complir la seva promesa, i la va acabar complint. No va ser gens fàcil perquè va caldre vèncer resistències internes, amb cessaments de consellers inclosos, i òbviament externes. I es va necessitar la col·laboració indispensable d’una xarxa de milers de voluntaris anònims que van amargar urnes, imprimir paperetes, etc. Però el dia 1 d’octubre, com havien promès, els col·legis estaven oberts i les urnes eren dins. I no només això, sinó que durant el matí van aguantar la lògica temptació de suspendre la votació davant l’acarnissament policial contra gent indefensa i el risc d’una desgràcia irreparable. En definitiva, es va generar, amb una promesa audaç, una gran expectativa entre la ciutadania –especialment entre les bases de l’independentisme– i l’expectativa es va complir.

El problema va ser que el mateix Govern havia fet una segona promesa, directament vinculada a la primera: 48 hores després de la proclamació oficial de resultats, es declararia i s’executaria la independència de Catalunya aplicant la Llei 20/2017 de transitorietat Jurídica i fundacional de la República, aprovada al Parlament de Catalunya el set de setembre. I aquí es va ensorrar l’edifici, amb les lamentables conseqüències conegudes per tothom. S’havia promès una cosa que no s’estava en condicions de complir, i el resultat va ser un campi qui pugui que va acabar amb mig Govern a la presó, l’altre mig a l’exili i l’autogovern suspès via 155. Si l’1 d’octubre havia estat un cas de gestió impecable de les expectatives, el que va venir després va ser exactament el contrari.

S’ha parlat molt de la necessitat d’aprendre dels errors de l’octubre de 2017 per no tornar-los a repetir, i ara tant el Govern com el conjunt del moviment independentista tenen una oportunitat d’or de demostrar que ho han fet. Gesticulacions a banda, tothom dins del moviment sap que el govern Torra-Aragonès no ha estat preparant un momentum de ruptura institucional capaç de ser culminat amb èxit.  Més aviat al contrari, és un govern que amb prou feines ha sobreviscut a l’ofegament financer de l’estat i a les profundes discrepàncies internes sobre les estratègies a seguir. Fora del Govern, a la societat, la relació de forces no ha variat en relació a dos anys enrere. Certament el moviment independentista és més madur que fa dos anys, més conscient dels riscos inherents al seu objectiu, més resilient, més sofert i menys ingenu com a conseqüència de la repressió, però la relació de forces és la mateixa. Aquesta és la foto real, i les promeses i la creació d’expectatives en relació a la resposta a la sentència del Suprem s’haurien d’ajustar a la foto real.

En aquest sentit, sorprèn que el president Torra insinuï al debat de política general que des de la institució es tirarà pel dret una altra vegada. Sorprèn i també fa patir, perquè, si aquestes són les intencions, el risc d’una segona Gran Frustració i d’una nova i més profunda suspensió de l’autogovern és altíssim. Costa d’entendre, també, que l’ANC faci circular el lema “Acabarem el que vam començar”, quan l’entitat és perfectament conscient de la manca de preparació del Govern per gestionar una ruptura institucional i executar amb èxit la independència. De fet, és precisament l’ANC qui porta dos anys denunciant que el Govern no es prepara per aquesta eventualitat.  

 

Crec sincerament que el carrer està en condicions de generar una resposta a la sentència que li provoqui un estrès desconegut a l’estat espanyol. Estic segur que les iniciatives anunciades públicament com les cinc marxes de tres dies o l’aturada de país són només la punta de l’iceberg, i que la maduresa guanyada els darrers dos anys es veurà traduïda en accions de la màxima audàcia dins de la més estricta no violència. Crec que les pròximes setmanes viurem el naixement d’una nova fase del procés d’autodeterminació, basada en la desobediència civil i l’assumpció de riscos personals per part de molta gent. I crec que això té un valor extraordinari per se, i que no val la pena espatllar-ho amb la creació d’expectatives falses sobre les possibilitats d’assolir la independència en aquest embat.

I finalment, crec que el Govern no està preparat ni té la mínima cohesió interna necessària per executar amb èxit la ruptura que fa dos anys ni tan sols es va arribar a intentar. Humilment, jo li demanaria al President Torra i a la resta del Govern que, ja que no s’han preparat per culminar la independència, no posin en perill l’autogovern amb quixotades sense recorregut. Demanaria màxima contenció i guiar-se pel principi de protecció a ultrança de l’autogovern disponible. I si a algú, sigui president o conseller, la consciència li demana una altra cosa i li resulta insuportable mantenir el paper institucional mentre al carrer la gent se la juga, en el fons ho té molt fàcil: dimitir i baixar al carrer a jugar-se-la amb la gent.

 

Comentaris (11)
Vendre astúcia, quan vols dir conservar el poltroneta Fa 13 dies
Si els polítics suposadament independentistes no han fet absolutament res, per a preparar cap tipus d'embat contra Espanya, quin sentit té tenir un govern suposadament independentista? Per altra banda, voleu deixar (ERC) de vendre que les reaccions d'Espanya vindran marcades per les nostres accions? Entenc que volgueu mantenir la barraqueta al preu que sigui, però el governet efectiu té els dies comptats si a Madrit l'interessa, per molt que el Sr. Aragonés es posi a cantar el Cara el Sol
TSSO Fa 15 dies
Sr infiltrat d'ER, li recordo que la primera va ser la Sra Rovira. Dit això, per a vostè el que seria eficaç de debò, seria el tripartit pactat de sota ma entre ER PSC-PSOE i Comuns. Em sembla que es quedarà amb les ganes
atenció amb el Camil Ros Fa 17 dies
ha fet al Faqs propostes molt interesants, que si sumen.
Narcís Fa 17 dies
Només un detall : ' quin pres innocent o inculpat sota prevaricació ( que clama al cel ) cercant-hi sa llibertat, té la vida feta defora '? Així, quina comunitat amb identitat nacional a ca pròpia, a territori propi ( territori que identifica llurs ciutadans i viceversa ) que cerca fugir de la violació i pirateria d'estat aliè, té res preparat per viure, conviure, políticament en llibertat, llibertat sobirana ? PD : la pregunta és : davant de mal sanguinari covard .. quina n'és l'eixi
joanr Fa 17 dies
"S'havia promés una cosa que no s'estava en condicions de complir". Quines condicions? Reconeixement internacional? Hisenda pública? Quantes condicions hem de demanar per declarar la independència? Els països que han esdevingut independents en les últimes dècades, quantes condicions tenien complertes? Prou de condicions, la independència requereix només una condició, la voluntat de la gent, i crec que aquesta condició era complerta aquell desgraciat dia en què el govern va trair aquel
Quin drama Fa 17 dies
Els polítics no saben com fer per que la gent deixi de voler la independència. Ells voldrien rendir-se i tornar a l'autonomisme. I la gent no els deixa!
No sé qui creure Fa 17 dies
Parla l'autor com a opinió personal o com a veu dels interessos d'ERC. Perque per qui es vol rendir, tota acció sembla quixotesca. Seria hora que ERC ens expliqués clarament si abandona l'independentisme. Prou d'enganys.
Un elefant a l’habitació Fa 17 dies
I seguim sense dir-li pel seu nom. Molt bon resum, de debò , però falta una variable...la variable. Recordo haver-ho esmentat per aquí el 2012,, i en successives respostes, l’estat espanyol està en guerra i per aconseguir la independència s’ha de anar a la guerra. El 2016 amb junts pel si, Llach va instal·lar un frame catastròfic ( estem fent una revolució desde el sofa del menjador fent ganxet) je, je, seguiu així , sereu els màrtirs mes grans de la història , però Catalunya no
Un Fa 17 dies
El de l'elefant, per exemple, ens podria explicar per què és catastròfic, quin nom és el que segons ell és el correcte, etc. Mentrestant, continuem.
ef Fa 17 dies
Amén, amén, amén. Ho subscric fil per randa. Tant de bo sapiguem trobar l'equilibri entre audàcia, contundència, intel.ligència i paciència.
J. Cales Estebanell Fa 17 dies
Aquest es exactament l’estratègia de ERC. La rendició i tornar a l’estatut. I què si hi ha el 155. Si ja el tenim de facto!
Ramon Fa 17 dies
Està fet, per manta factors, que ERC ara baixarà entre bastant i molt. Tant de bo que sigui molt.
ErcÉsDerrota Fa 17 dies
"posin en perill l’autogovern amb quixotades sense recorregut". A Voltas durant el darrer tripartit li va anar bé (càrrecs, diners, influència a empreses amigues) i no vol que ens quedem sense autonomia abans de tornar a cobrar-se els favors a ERC. Per cert, el "ho tornarem a fer" d'Òmnium significa presó, pero prefereix atacar l'ANC.
Un altre Fa 17 dies
Aquest de la derrota, potser que aprengui a llegir, abans d'escriure.. vinga, ànim, que no costa tant.