Tothom sap que en diu, la Conferència Episcopal Espanyola, de la unitat d’Espanya. Poc o molt, més aviat molt, que és sagrada. “La sagrada unidad de la patria”, que en deien abans i que en diuen també ara. Abans ho deia José Antonio, ara ho diuen els feixistes i els bisbes. S’ho haurien de fer mirar, sobretot els segons. Enterrar Vicente Enrique Tarancón equival a recuperar el pal·li obligat a Franco. Potser és exactament això el que volen. Només cal sotmetre’s a una sessió de tarda o tortura seguint les tertúlies de 13TV, d’una intransigència que tira de tos i que recorda, en efecte, altres temps històrics. Ho porten en la sang i l’estola. Els va costar tantíssim buidar de falangistes la COPE, que, quan ja ho havien aconseguit, en van omplir el seu nou canal televisiu. Debades alguns bisbes catalans demanen perdó per la línia del canal requetè. Els que hi manen n’estan ben pagats.
No són estranyes, doncs, les declaracions que ha fet el secretari general de la Conferència Episcopal espanyola, José María Gil Tamayo, pontifici del Consell de les Comunicacions Socials per obra i gràcia de Benet XVI. Afirma Gil Tamayo, assidu també als programes més infames dels mitjans de comunicació episcopals espanyols, que la consulta catalana “és inadmissible perquè altera l’ordre jurídic obeint a una voluntat local”. Què més local, senyor secretari, que la voluntat espanyola, considerant que l’Església Catòlica és romana; és a dir, universal. Diu també Gil Tamayo que la consulta no seria “prudent ni moralment acceptable”. Que sigui imprudent depèn de la gent com José María Gil Tamayo, perquè són ells els qui converteixen la democràcia en imprudència. Que sigui immoral també depèn dels senyors com ell, que converteixen en pecat la virtut democràtica. Posats a pecar, pequem com Déu mana i votem sense culpa i amb alegria. Sí i sí, i lloat sigui el Senyor!
José María Gil Tamayo hauria de tornar a parlar com un àngel de la inquisició tot just abans de la pròxima campanya de l’IRPF, per allò de destinar una part de la contribució a una bona causa o a una causa santa que considera immoral la discrepància nacional.
