A Catalunya, l’anarquisme no és una ideologia, sinó més aviat una mena de líquid amniòtic en el si del qual existim des de fa dècades els catalans. Aquí, l’anarquisme no es pensa; es respira, perquè és l’atmosfera el que impregnen anys i anys de presència llibertària al nostre país, l’únic del món que ha conegut el triomf d’una revolució anarquista.
Impossible pensar la nostra història com a poble, sense veure el paper protagonista que va assumir la CNT com a eix en torn al qual es va organitzar no sols el sindicalisme de classe, sinó el conjunt de la cultura popular proletària a Catalunya, totes les expressions de la qual no es poden entendre sense la tasca estructuradora del conjunt de les classes populars que va assumir aquest sindicat al llarg d’una bona part del segle XX.
Desactivat aquest lloc central de la causa de la classe obrera com a conseqüència de la repressió franquista, l’anarquisme és va constituir en una mena d’ingredient sempre actiu en totes les organitzacions antifranquistes, àdhuc aquelles de filiació comunista. Així, Alfred Lucchetti podia definir al seu camarada del PSUC, Ovidi Montllor, com “anarcoleninista”, com corresponia a una persona que feia compatible la lleialtat a l’organització marxista-leninista i el vitalisme i l’amor per la llibertat llibertaris.
Vàrem veure ressuscitar l’anarquisme català immediatament després de la mort del dictador. Des d’aleshores i fins ara els àcrates han tornat a jugar un paper clau en totes les lluites socials i en el conjunt de la vida cultural a Catalunya. L’anarquisme ha estat fortament present el moviment veïnal i totes les grans mobilitzacions ciutadanes han comptat amb el seu concurs en primera línia. Recordi’s que, ara mateix, la tercera força sindical al país —en molts llocs la segona i àdhuc la primera— és la CGT, una organització explícitament anarcosindicalista, que es proclama hereva de la CNT i que enarbora avui, amb orgull, la bandera roiginegra al carrer.
De fet, un dels trets més singulars de la CUP i que fa més desenfocada la comparació que l’ha fet una emulació de l’esquerra independentista basca, és que, sent una organització de nou encuny, resulta de la confluència de persones i organitzacions que es reclamen actualització del comunisme català —observeu l’origen de molts dels seus militants i l’autodefinició d’alguns dels seus sectors—, però també de la nostra pròpia tradició anarquista, que va tenir les seves expressions independentistes, de precursors com Josep Llunas, figures com Salvador Seguí o la participació de la CNT al costat de Macià al complot de Prat de Molló el 1931, fins col·lectius com Negres Tempestes o la presència ben activa d’un important corrent anarcoindependentista al si de la pròpia CUP.
És per tot plegat que resulta escandalós el llenguatge que els mitjans de comunicació més importants estan fent de la ràtzia de dissidents politics detinguts fa dos dies pels mossos d’esquadra, als que s’acusa de pertànyer al “moviment anarquista” o “una organització llibertària”, com ja va passar a la primera part de l’Operación Pandora de l’Audiencia Nacional. Fàstic i por fa veure fins quin punt es pot considerar que adherir-se a una ideologia tan digna com l’anarquista, que ha inspirat pàgines heroiques de la història de la classe treballadora mundial, entre les quals potser de les més importants al nostre país.
També crida l’atenció el contrast entre les consideracions indignades d’alguns pels escorcolls-espectacle a domicilis de la família Pujol de dimarts passat i el silenci dels mateixos opinadors davant el show en que ha consistit l’assalt d’abans d’ahir dels mossos a centres socials i ateneus populars. Atorgant a uns i altres per igual la presumpció d’innocència, es difícil no distribuir les simpaties de forma desigual. Si se’m permet, crec sincerament que qualsevol dels xavals detinguts de l’Ateneu Llibertari de Sants o de La Revoltosa del Clot és un grapat de voltes més decent i més honrat que tots els Pujol junts.
És una opinió. Però no em feu cas. No sóc imparcial, perquè, si més no aquests dies, jo també sóc anarquista.
