Aquest és el tercer article que escric aquí sobre Es Satty, la seva relació amb el CNI i l’opacitat i les traves per arribar a respondre les preguntes que les famílies dels 16 assassinats aquell 17 d’agost de 2017 necessiten per poder fer el dol. Que les institucions i la ciutadania que va plorar-los i acompanyar-los en el dolor puguin fer net. Ni amb la publicació dels informes reservats del CNI aviat farà un any, ningú dels que s’han negat a una comissió d’investigació al Congrés, els que han mirat cap a una altra banda ni la Fiscalia que ha negat totes les diligències demanades per la defensa de Javier Martínez, el pare del petit Xavi de Rubí, han canviat la seva posició. Ni depuració de responsabilitats, ni investigació a fons dels fets, ni explicacions. Una de les conseqüències d’aquest tipus de foscor és que les ombres poden acabar creant miratges, teories conspiratives amb més o menys base que es poden acabar girant contra les víctimes. Doble, o triple, victimització.
Ahir a la nit vaig poder coincidir al plató del Més 3/24 de TV3 amb Javier Martínez. Un home, una família i alguns amics davant d’un gegant institucional (governs, parlaments, Audiència Nacional, els secrets oficials) inexpugnable. David contra Goliat. Qui ja ha esgotat tot els recursos disponibles perquè es faci net, perquè s’arribi fins al final, contra qui té la paella pel mànec i contra els que dominen les cerimònies mediàtiques i de la confusió. Està buscant suport econòmic per fer front als costos del judici imminent a l’Audiència Nacional i per mantenir una pàgina web amb tota la informació apareguda sobre Es Satty i el CNI. No els deixem més sols.
