Jaume Vallcorba i Quaderns Crema

"En un país que aglutina segells que es regeixen per la rendibilitat econòmica, trobar-nos-en un com Quaderns Crema que vulgui funcionar a còpia de vendre llibres de qualitat diu molt"

Allò que en diuen la rentrée literària havia de ser, com sempre, la presentació de nous títols, autors, col•leccions, premis, programacions… Posar en marxa de nou l'engranatge editorial. Enguany, però, hi ha un nom que ha estat el primer de fer aparició. Jaume Vallcorba i Plana, editor de Quaderns Crema i Acantilado, nascut a Tarragona el 1949, va morir aquest agost passat a Barcelona, a 65 anys, a causa d'un càncer implacable que li van diagnosticar fa pocs mesos.

Des de la distància —física i no—, el que transmetia Vallcorba era la d'un home que volia publicar els títols que creia que havia de llegir la gent, i no publicar el que la gent (creia que) volia llegir. La conseqüència d'això va ser donar a conèixer grans noms de la literatura universal en català, primer, i en castellà, després amb Acantilado.

Noms com els de Quim Monzó, Sergi Pàmies, Empar Moliner o Francesc Serés es van forjar a Quaderns Crema, de la mà de Jaume Vallcorba. I no és casual que molts autors tinguessin la voluntat de publicar-hi, perquè publicar en aquest segell no només era prestigi, sinó qualitat assegurada —i reputació— per al lector i per a l'autor. I a banda d'aquests noms que hem citat, no hem d'oblidar que a la primera etapa de Quaderns Crema hi van publicar grans autors com J.V. Foix, Ferrater, Zweig, Maupassant o Balzac.

En un país que majoritàriament aglutina segells que es regeixen per —només— la rendibilitat econòmica, trobar-nos un segell com Quaderns Crema que vulgui funcionar a còpia de vendre llibres de qualitat diu molt.

Ens queden moltes obres i molts autors per davant, però per a mi, i crec que no sóc l'únic, el llegat d'un segell i d'un editor com aquests serà el referent de futur.

 
 

Comentaris