Ja tenim sentència: benvinguts al món real

"M'hi jugo un pèsol que la unitat durarà menys que un caramel a la porta d'una escola"

Suposo que María Emilia Casas haurà dormit bé aquesta nit. Després de tenir l'Estatut en capella durant 1.400 dies, ahir es va treure el mort de sobre i el TC va dictar sentència. Una quinzena d'articles són inconstitucionals i una trentena seran interpretats d'acord amb l'ordenament jurídic espanyol. I bé, més o menys el previst. Qui es pensés que no el retallarien és que viu mentalment en algun dels anys previs al 1714.

En aquest sentit, una primera anàlisi en calent permet comprovar que les coses òbvies es confirmen. L'alt tribunal salva el concepte de nació que hi ha al preàmbul. I si ho fa és precisament perquè no té cap validesa jurídica i només és un brindis al sol. Potser per això, durant tots aquests mesos, alguns han convertit aquesta qüestió en cavall de batalla per desviar la mirada d'altres llençols que es podrien perdre. També cauen aspectes importants relacionats amb la justícia. Previsible i lògic. Si jo fos del TC també ho hauria tombat. Per això analitzar la sentència no té cap interès i dedicar-nos a repicar que l'alt tribunal no tenia legitimitat és un exercici inútil i estèril. Els magistrats han complert el seu deure i a otra cosa mariposa, deuen pensar.

La qüestió ara és veure la reacció política catalana. És massa aviat, però ja tenim algunes pistes. El president José Montilla, que mai hauria imaginat que s'hauria de veure en aquest tràngol, ha dit dues coses interessants. D'una banda, deixa entendre que demanarà un segon pacte constitucional per buscar un millor encaix de Catalunya dins Espanya. La idea pot provocar fatiga només de sentir-la. La segona iniciativa és molt més hàbil: el president es posarà al davant de la manifestació en defensa de l'Estatut, evitant així que es converteixi en una manifestació independentista i, alhora, convertint-la en una manifestació progovernamental. Jugada hàbil segurament sorgida de la ment de José Zaragoza.

En els propers dies tindrem temps d'analitzar altres reaccions. M'hi jugo un pèsol que la unitat durarà menys que un caramel a la porta d'una escola i que després de les eleccions ja ningú no en parlarà.

 
 

Comentaris