Ja només hi ha dues vies

"Ni tan sols el PSC compra aquest no-federalisme de Sánchez"

Dijous, el Basté va aixecar acta de defunció del federalisme com a solució socialista a l'independentisme. En una entrevista a Madrid amb el líder secretari general del PSOE, Basté va ser testimoni que la proposta federalista del socialisme espanyol no contempla ni el dret a decidir, ni el reconeixement de Catalunya com a nació ni el pacte fiscal en la línia del concert econòmic basc. És a dir, el federalisme del PSOE obliga a una de les dues parts federades a formar part del tot. Es que las blancas son mías. Y las negras? También, también.

Una cosa se li ha d'agrair a Pedro Sánchez. La sinceritat. Sánchez no és Zapatero. Almenys Sánchez diu les coses tal com les pensa i no s'amaga darrera d'un "apoyaré". Això clarifica molt més les posicions i facilita no perdre tant el temps. (Aquesta setmana ha fet NOU ANYS que Zapatero i Mas van pactar l'Estatut a La Moncloa).

La davallada del PSC i del PSOE és multifactorial però una de les causes segur que té (o tenia) a veure amb la seva inconcreció sobretot en l'àmbit nacional. L'any 2012 Pere Navarro es va presentar a les eleccions amb un doble NO al seu lema "No a la independència, no al centralisme", un eslògan que pretenia erigir-se en la solució del mig però que qualsevol manual de campanya desaconsellaria per ser un lema que va a la contra enlloc de proposar. Com a extensió de tot això, Navarro va anunciar que –en tota la legislatura- el PSC s'abstindria en tot el que tingués a veure amb la independència. Després va votar en contra (amb cinc excepcions) de la Declaració de Sobirania, és a dir, de dir que Catalunya tenia dret a decidir el seu futur, el que fos.

Ara Sánchez és tan nítid com paternalista i ho és amb un triple no: no nació, no dret a decidir, no concert econòmic. S'hi hauria d'afegir un quart no: s'oposa a que l'Espanya federal reconegui ascendeixi una de les seves llengües constitucionals (el català) al rang de cooficial. Res més lluny, per exemple, del federalisme suís: Als quatre cantons, les quatre llengües comparteixen oficialitat. I quan el Basté li va preguntar perquè Catalunya no es mereixia aquest tracte fiscal, Sánchez va apelar a la solidaritat. Llavors se li va recordar que Euskadi disposa d'aquest sistema. I arribats a aquest punt va escudar-se en què és allò del País Basc i Navarra és "un dret històric". És a dir, un dret històric val més que la pretesa solidaritat. Molt d'esquerres tot plegat.

Aquesta transparència del líder del PSOE tomba també un altre tòpic i obre un escenari nou. Sempre s'havia dit que una reforma federal de la constitució era fum perquè al PSOE li feien falta els vots del PP per tirar-la endavant. I és clar, un PP com l'actual en cap cas acceptaria els postulats socialistes i tal i tal... Bé, després del plantejament fet públic aquesta setmana per Pedro Sánchez als micròfons de Rac1 potser sí que PP i PSOE són capaços d'entendre's per fer una nova Constitució. Si el PSOE no vol reconèixer Catalunya com a nació, no vol que tingui dret a decidir i no vol concedir-li el pacte fiscal... en què poden discrepar PSOE i PP? Com a molt en el blindatge de les competències de la Generalitat en Educació i Cultura que, per ser justos, els socialistes sí estan disposats a concedir i el PP no (com ha demostrat la llei Wert).

Per tant, en què quedaria la discussió sobre aquesta paradisíaca Espanya federal; en si els mestres catalans poden ensenyar la història de Catalunya sense patir? On es farien aquestes classes? En uns barracons enlloc d'una escola normal perquè a causa de la crònica solidaritat catalana el Departament d'Ensenyament no pot disposar dels diners que Catalunya genera? Francament, aquest debat pot tenir el seu interès, però el tenia molt més fa vint anys, quan estava vigent. Ara diria que ni tan sols el PSC compra aquest no-federalisme de Sánchez. Perquè... suposo que el PSC vol el concert econòmic oi? I que una constitució federal reconegui que Catalunya és una nació, oi? I que aquesta nació té dret a decidir, no? Si les tres respostes són sí, el PSC té un problema. I si són no, també.

Parlant del PSC: El 2011 Carme Chacón va ser escollida novament cap de llista dels socialistes per Barcelona. Pedro Sánchez és secretari general del PSOE des del juliol del 2014. En sis mesos, Sánchez ha passat més per Catalunya que no pas Chacón en tres anys i mig.

 
 

Comentaris