Zero vots a Canovelles. Zero. Ni un sol dels militants del PSC va optar per la presidenta de la Junta d’Andalusia en un municipi on el PSC guanya totes les eleccions des de sempre, incloses les últimes generals del passat mes de juny, on els socialistes encara van conservar el primer lloc, per damunt d’En Comú, Ciutadans i PP, per aquest ordre. Canovelles ha tingut durant molt anys un alcalde socialista nascut a Andalusia i és un dels municipis amb un percentatge més alt d’acollida de la immigració provinent del sud d’Espanya i els seus descendents. Canovelles era Felipe, però ja no ho és. Havia de ser Susana, però no ho serà.
Hi ha hagut un canvi espectacular en el que fa anys s’anomenava el cinturó roig de Barcelona. Després d’un zènit/cant del cigne l’any 2008, on Carme Chacón va obtenir una victòria espectacular per a Zapatero (a Canovelles la van votar un 57% dels ciutadans), aquesta antiga base social del socialisme català més espanyol s’ha anat allunyant de l’esquerra oficial -primer a poc a poc; després, a gran velocitat-, fins rebutjar frontalment la tradició i l’herència del duet González/Guerra. Ara Felipe González representa l’establishment, “els de dalt”, els que s’asseuen als consells d’administració que paguem amb el rebut d’algun subministrament.
No tornarem a veure Felipe González en cap míting al Baix Llobregat, al Vallès o a Nou Barris. Ni a Susana. Políticament, ja no queden andalusos a Catalunya.
