No ha estat fins aquesta setmana que el Madrid institucional i mediàtic s’ho ha cregut. Després de més de tres-cents anys de submissió legal i d’un segle i mig de pactisme del catalanisme polític, el Parlament de Catalunya i el Govern han exercit la seva sobirania. L’aprovació de les lleis de la desconnexió ha fet veure a les elits madrilenyes que se sostenen, i sostenen, el règim del 78 que, per primera vegada la seva supervivència està en perill. I la victòria passa perquè l’Estat executi l’aniquilació immediata d’aquesta incipient sobirania. O guanya o perd. No hi haurà terme mig perquè ja no hi ha marxa enrere. En menys de 48 hores, l’Estat de dret ha quedat fulminat i s’ha decretat un estat d’excepció en què no hi ha regles del joc per a aquest Estat.
Escorcolls en una impremta, forces policials militaritzades entrant a la redacció d’una revista local, querelles criminals, amenaces a 947 alcaldes, directors de mitjans de comunicació, Govern, membres de la Mesa i alts comandaments dels Mossos, que si col·laboren en l’1-O es convertiran en morts civils perquè seran sotmesos a un saqueig patrimonial emulant el franquisme. L’Estat i les clavegueres han iniciat una guerra desigual contra la democràcia que ja no té filtres des del moment en què Espanya ha decidit prioritzar el control efectiu del territori per sobre dels drets fonamentals. La història és plena d’exemples: Per imposar-se, un estat pot fer absolutament de tot. I tot vol dir tot.
No hi ha regles del joc. No hi ha garanties de cap mena. Tot és imprevist. Impossible de determinar què pot passar en les properes hores. Què o qui escorcollaran, contra qui es querellaran, en quin moment utilitzaran la premsa per intoxicar o infiltraran violents en qualsevol manifestació pacífica. A Catalunya, en els propers 21 dies un Estat intentarà imposar el caos, el pànic i la submissió, com passa en tots els règims totalitaris que estan en guerra contra la democràcia.
Mentrestant, els defensors de les urnes només poden mantenir la calma. Confiar en els líders polítics i les entitats de la societat civil que s’han compromès amb l’1-O i no caure en cap provocació. L’unionisme té 21 dies per deslegitimar les urnes i la democràcia, tres setmanes en què les línies vermelles seran trepitjades amb total impunitat. I serà interessant veure com gestionen aquesta violació de l’Estat de dret els Comuns i Ada Colau. L’1-O hauran de triar entre tricornis o urnes. No serà fàcil defensar que el referèndum no és vinculant perquè no té prou garanties democràtiques. L’Estat que ells defensen està en fallida democràtica.
