Ja no ens alimenten molles?

"No se sap de cap jurista que no accepti que a Espanya es faci, per exemple, una consulta –fins i tot un referèndum– sobre monarquia o república"

No cal ser un expert jurista per arribar a la conclusió que en un Estat democràtic es pot votar qualsevol idea. Convé remarcar el terme – "Estat democràtic"– perquè el problema és quan el primer valor –"Estat"– se superposa al segon –"democràtic"–. Per als espanyols de pàtria en boca, què és més important, Espanya o la democràcia? Ja que parlem de valors... En un Estat democràtic es pot consultar qualsevol proposta. No se sap de cap jurista que no accepti que a Espanya es faci, per exemple, una consulta –fins i tot un referèndum– per determinar si la majoria dels ciutadans es decanten per la monarquia o per la república. La república és constitucional? De cap manera. N'és la monarquia parlamentària. I tanmateix, es podria plantejar un referèndum que després, segons el resultat, desemboqués en una reforma constitucional. El que es discuteix, sempre jurídicament, a Catalunya és una altra cosa. Més aviat, de qui n'és la competència. És a dir, es pot fer una consulta només amb una llei del Parlament que la permeti i un decret del president de la Generalitat que l'encarrili o només es podria fer prèvia transferència del govern de l'Estat a recer de l'article 150.2 de la Constitució?

És això el que ara es discuteix jurídicament a Catalunya i a Espanya. Qui té la competència de convocar aquesta consulta. Una consulta que més legal no pot ser, malgrat totes les barbaritats que diguin els dirigents del PP inclòs el seu president. Per això no se sap ben bé per què tanta alegria i festeta quan la fiscalia rebla l'obvietat. No hi ha lloc a la querella que ha presentat el parasindicat Manos Limpias davant el Tribunal Superior de Justícia contra Artur Mas perquè és del tot lícit discutir la qüestió i determinar qui és competent per convocar consultes a Catalunya. L'Estatut permet que sigui la Generalitat. I aquest punt no ha estat rebolcat pel Constitucional.

Acostumats al pal sense pastanaga, n'hi ha que han embogit d'alegria. No n'hi ha per a tant. El fiscal ha complert mínims jurídics. I gràcies. Feta la prèvia necessària, també òbviament ha sentenciat que la darrera paraula correspon al Tribunal Constitucional. És a dir, som on érem, amb un àrbitre que descompensarà la balança. Potser per això la presidenta del PP de Catalunya ha proclamat una vegada més la submissió a aquest Tribunal i després, subconscient mana, ha afegit que això vol dir la consulta és il·legal. S'avança Alícia Sánchez Camacho a la sentència? O confon desitjos amb realitat?

Quan el Parlament aprovi la llei de consultes i el president de la Generalitat signi el decret que la concretarà, el govern de l'Estat presentarà un recurs d'inconstitucionalitat. El Tribunal Constitucional suspendrà cautelarment llei i decret. I a esperar. O no. En un Estat democràtic sense contradiccions entre tots dos termes la decisió seria ràpida i permetria un marge d'espera prudent. A Espanya la sentència, com sempre, es podria eternitzar i caldrà definir un punt de transgressió necessària perquè el procés democràtic que viu Catalunya no es dilueixi en els llims judicials espanyols. Però, mentrestant, no caldria tanta traca i alegria per un fiscal que ha fet el que ha de fer. Ja no ens alimenten molles?

 
 

Comentaris