Ja ho farem nosaltres

"Si la policia d'Espanya no està en condicions de garantir un servei correcte, professional i diligent en el control de passaports, aquesta funció ha de ser traspassada a la policia de Catalunya"

L'aeroport més modern de tota la Mediterrània, el de Barcelona, ha tornat a aparèixer als mitjans de comunicació, d'aquí i de fora, associat a una notícia del tot negativa. Una veritable gernació ha d'esperar-se fent cua, a cops fins a tres hores, amb la consegüent pèrdua del vol que té previst i pagat, fins que li toca passar el control de passaports. Per televisió, hem pogut veure les filmacions fetes amb telèfon mòbil per algun passatger afectat i una gentada arraïmada en els immediacions dels llocs de control corresponents, amb unes cues allargassades de ziga-zaga, talment aquell que s'espera per a pujar a alguna atracció a Port Aventura. Es tracta de gent de totes les edats, que accepta la intensitat de noves mesures de seguretat, amb una barreja de resignació i sentit comú, però que no té perquè admetre com a normal la deixadesa, la incompetència i la mala imatge del país, a pocs dies de començar la campanya d'estiu que tornarà a posar Catalunya com a primera destinació turística de tot l'estat.

 

El problema és, clarament, una insuficiència de recursos humans i materials per part del ministeri de l'Interior que, malgrat que coneix amb dos dies d'antelació el nombre de vols previstos per a enlairar-se i aterrar al Prat, és incapaç d'adoptar les mesures necessàries per a donar als ciutadans el bon servei que aquests es mereixen i que paguen amb els seus impostos. El ministeri no destina, doncs, al Prat el nombre d'agents imprescindibles per a fer-se càrrec del control de passaports, amb eficiència i celeritat. Barcelona és la porta d'entrada i de sortida a Catalunya, però també a tot l'estat, per a milions de persones cada any. Només que fos per aquest motiu, l'atenció fronterera per part de la policia hauria de ser prioritària i excel·lir en la seva tasca. Com no sigui que, en l'actual context a Catalunya, ja els vagi bé d'anar tirant i fer malbé la imatge del país davant l'opinió pública internacional, vinculant-la al procés autodeterminista en què ens trobem immersos. Seria, per tant, una mena de boicot encobert.

 

 

Els sindicats policials espanyols, d'altra banda, no s'han estat de dir que Catalunya no és un indret professionalment atractiu, tant pel que ells anomenen el context polític, com pel cost de la vida, així com pel plus reduït de destinació que reben si vénen aquí, tres cops inferior a si van destinats a Madrid i deu vegades menys que si són enviats al País Basc. En aquestes circumstàncies, que no són noves d'ara, és evident que si la policia d'Espanya no està en condicions de garantir un servei correcte, professional i diligent en el control de passaports, aquesta funció ha de ser traspassada a la policia de Catalunya que, per cert, ja té al seu càrrec la seguretat ciutadana en el recinte del mateix aeroport. Estic més que convençut que els mossos podrien fer-ho amb tanta eficiència com en el seu moment, per més que llavors això semblava impossible i sense cap cobertura competencial que ho emparés, van fer-se també càrrec del trànsit al Principat. Es tracta de professionals tots els quals parlen, com a mínim, dues llengües, afirmació que no pot generalitzar al conjunt de cap altre cos policial a l'estat. Si ells no poden, no saben o no volen assegurar aquest servei, nosaltres sí que podem, volem i sabrem fer-ho. Si ells no ho fan prou bé, ja ens ho farem nosaltres i millor.

 

Davant la incompetència professional, la manca de previsió i la infradotació humana i material, el delegat del govern espanyol, però, sembla carregar-ne els neulers als soferts passatgers als quals demana, ras i curt, paciència. En realitat, ja fa pel cap baix tres segles que apliquem aquest mètode sense cap resultat positiu concret. Ben contràriament, ha estat justament en el moment en què se'ns ha acabat la paciència que, com a poble, hem començat a caminar.

 

Comentaris