Vivim moments d’incertesa i repressió. Els nostres representants – socials i institucionals – estan sent empresonats. I no per qui són sinó pel que representen. El poble de Catalunya, de forma massiva, els va escollir perquè fessin efectiu un mandat clar: la proclamació de la República Catalana. Així doncs, estem assistint a una persecució d’idees polítiques, que a més són les de la majoria de la població.
Això és una vergonya. I ho és per com està actuant l’Estat espanyol, per com està actuant la Unió Europea i d’altres organismes, però també per com estan actuant algunes de les nostres institucions, com és el cas de gran part de les nostres universitats.
No poden mirar a un altre cantó. Tots els òrgans de decisió de les universitats s’han de posicionar al respecte (comitès d’empresa, consells d’estudis, juntes de facultat, claustres, etc.) I especialment els rectorats, que fins a dia d’avui hem vist que molts d’ells han volgut aparcar aquest tema o bé l’han tractat amb molta tebior.
Ho hem vist en articles com el del passat 9 d’octubre publicat a El País titulat “Universidades por la convivència, el dialogo y la razón” en el que conjuntament rectors barcelonins i madrilenys desacrediten les accions del govern català i tornen a centrar el debat en una qüestió de formes i no de fons, és a dir, legalista.
No obstant això, també cal remarcar posicionaments reiterats com els del rector de la Universitat de Girona Sergi Bonet que ha estat al peu del canó al carrer i a la institució recolzant els estudiants i personal universitari en les seves iniciatives, denunciant la situació actual de repressió extrema i exigint la llibertat dels presos. Altres rectors com Jaume Casals de la Universitat Pompeu Fabra també han donat suport a les vagues estudiantils i l’aturada general del 3 d’octubre tancant la pròpia universitat i reclamant la llibertat dels presos, tot i firmar l’article desafortunat anteriorment citat. O bé Enric Fossas de la Universitat Politècnica de Catalunya que a més de donar suport a l’aturada del dia 3 ha fet un comunicat contra l’empresonament del govern. Ambdós últims també van participar en el seu moment en el Pacte Nacional pel Referèndum.
Les universitats sempre han estat espais de crítica i de llibertat, en els quals s’ha lluitat pels propis drets, però també s’han implicat en les reivindicacions de la societat en la que es trobaven inserides. I així de continuar sent per salut democràtica. Veiem com algunes de les universitats si que han actuat en conseqüència, però ara és moment de que tan les altres com aquestes més compromeses, es reafirmin.
Els rectorats han de debatre i pronunciar-se sobre el context polític actual. Han de denunciar clarament l’aplicació de l’article 155, l’empresonament dels nostres representants i exigir-ne la llibertat immediata, així com el reconeixement de la República Catalana.
I no sols això. Han de tancar els centres educatius el dia 8 de novembre degut a la convocatòria de Vaga General, i suspendre l’activitat lectiva i avaluativa. Els estudiants i el personal universitari, vivim en un context de retallades, precarietat i pujada de taxes. Aquesta situació s’ha vist agreujada degut al bloqueig econòmic de l’Estat espanyol sobre la Generalitat consolidat amb el 155, que comporta inestabilitat laboral a moltes persones vinculades a l’àmbit de la recerca.
A més, s’ha de permetre que tots els estudiants que ho desitgin tinguin la possibilitat de poder acollir-se a l’avaluació única aquest trimestre o semestre (depenent de a universitat), ja que tenen dret a continuar implicats políticament i versar-ho amb la seva vida acadèmica.
No concedir aquestes demandes, o ni tan sols estudiar-les, significa girar l’esquena no només a la comunitat universitària catalana, sinó a tot el poble català.
Jordi Vives Faig (@jvfaig) Historiador, educador, gestor cultural i el que faci falta. Coeditor de la Revista Ab Origine (@revistaborigine) i portaveu d’Universitats per la República (@unisxrepublica)
