En l’imaginari de moltes generacions de catalans s’ha vist el Barça com el representant del país. Quan no es podia parlar, ni opinar lliurement les idees en públic, els colors blau i grana eren la vàlvula que servia perquè aquest país es pogués expressar de forma diferenciada a la de la resta d’Espanya. Si acceptem que, poc o molt, el Barça ha representat Catalunya (evidentment que el Barça no és Catalunya), i que des del 2003 amb Frank Rijkaard, Pep Guardiola i Tito Vilanova el club s’ha inflat de guanyar lligues i Champions, podem arribar a la conclusió que el país ha celebrat més victòries que derrotes i que la nostra projecció internacional ha estat impagable. La millor campanya política, de màrqueting i publicitària de Catalunya al món és un Barça triomfant pels estadis.
La principal institució del país, la Generalitat, i el seu president, Artur Mas, sembla que han començat a veure que ara no solament és temps de commemorar derrotes –11 de setembre de 1714, encara que la lliçó que emana d’aquella efemèrides és la voluntat d’un poble de continuar treballant per la seva causa i no ensorrar-se—sinó que també s’han de posar en valor les victòries. Això és el que ha fet enguany el president Mas amb el gravat que il•lustra la seva felicitació de Nadal i Any Nou. Es tracta d’una reproducció de l’Al•legoria del Setge aliat de Barcelona del 1705, obra de Pieter Sluyter. Aquell any, les tropes aliades partidàries de l’arxiduc Carles d’Àustria, ajudats pels vigatans i amb Mataró com a primera ciutat del país que hi va apostar, van derrotar l’exèrcit de Felip V que tenia el control de Barcelona.
A les portes dels actes que serviran per recordar el Tricentenari de la caiguda de la Ciutat Comtal a mans de l’exèrcit borbònic i de les seves conseqüències (pèrdua dels drets nacionals, de les institucions, de les hisendes, de les universitats i la prohibició del català) el president de la Generalitat felicita les persones que tenen el poder i que creen opinió, amb una nadala que parla d’una victòria. Simbòlicament, i psicològicament, és un gest d’un gran valor nacional, estatal i internacional. Representa, ni més ni menys, que la màxima autoritat del país no té cap dubte que l’empresa que ell lidera pot arribar a bon port. Els hi diu als detractors que Catalunya no ha perdut sempre (com alguns creuen), sinó que també ha aconseguit èxits. I diu a la comunitat internacional (el gruix de les tropes aliades del 1705, tret de França, són el membres del nucli dur de l’actual Europa) que una vegada ja van fer costat a aquest país, que no van acabar de ser-ne prou lleials i que hi tenen un deute pendent. Simbòlicament, la nadala té un gran valor estratègic.
