El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
Islamofòbia o la necessitat de posar-s’hi fulles
  • CA

L’odi és probablement un dels instruments més efectius per a la instrumentalització de les voluntats. Ho acaba de demostrar el radicalisme religiós al centre de Barcelona. Aquell atemptat en el qual tots havíem pensat alguna vegada, la hipòtesi amb la qual havíem especulat els darrers mesos sobre un atac virtual, s’ha acabat validant diabòlicament. El que fins dijous passat no era més que una idea vaga sobre un possibilitat s’ha convertit en una realitat agra, dura de pair, una història plena de detalls escabrosos que, en alguns casos, supera fins i tot el guió més terrorífic que haguéssim pogut imaginar, quan només pensàvem que era una possibilitat remota mentre vèiem afaitar les barbes dels nostres veïns de París, Brussel·les o Londres. L’odi l’ha fet possible.

 

Aquesta instrumentalització de l’odi, però, podria no acabar aquí. De fet a les poques hores posteriors a l’atemptat els carrers de Barcelona van viure escenes de tensió entre un grup de persones que es va enfrontar a membres de formacions —sortosament residuals— d’ultradreta que no van tardar ni 24 hores en convocar una manifestació xenòfoba. Ara per ara aquesta generació d’odi, des de posicions religioses o ideologies extremistes, sembla un repte important en l’agenda educativa. Vivim en un món en què la radicalitat (la idea atractiva de sotmetre a l’altre) és l’actitud més aplaudida per a la defensa de les pròpies conviccions, oblidant la lliçó aristotèlica sobre la virtut del terme mitjà.

 

Aquella radicalitat que busca eliminar l’altre, tan totalitària que és incapaç d’entendre que ningú es pot fer un món a mida desfent-se arbitràriament d’allò que no li agrada, no pot tenir cabuda en una societat que, ara més mai, s’ha de guiar pels principis de la democràcia, la justícia i el respecte escrupolós als drets fonamentals de totes i cadascuna de les persones que la integren, sigui quina sigui la seva religió o opció política. La diversitat és part del nostre món i aquells sense matèria gris suficient per comprendre-ho no tindran altre remei que posar-s’hi fulles.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa