Interessa la independència?

"La independència no és un sentiment: és una realitat. Ja no hi ha butxaques"

L'altre dia dormia com un angelet endimoniat i l'Esperit Sant em va revelar la veritat absoluta. Pseee. Tampoc és gran cosa. Però és clara. Mentre la massa quilla de Catalunya ignora, passa, li sua, escup, o vomita, el país sargit de parracs torna a posar fil a l'agulla. I es pregunta: Independència? O Dependència?

Cregui'm benèvol lector. En aquesta vida no sé res. Res de res. Sóc més ruc que una ascla asclada. No sé sumar, no sé restar. No sé fer res. Burro de naixement, d'infantesa, d'adolescència, de maduresa. Burro il•legal. Però si m'hagués de jugar els quartos (tots los quartos) sento com gall a trenc d'alba que o bé serem lliures, o bé serem guillotinats amb una guillotina que la Revolució Francesa semblarà un joc infantil. No hi ha més. Txas!

Fixi's llegidor que aquesta setmana que TV3 ha emès el documental de l'amiga Dolors Genovès, Adéu, Espanya? i, mira, programa més vist el dijous. Ja veus. Després diuen que això de la independència... no. No poc. Hi ha una cosa interessant del documental. Bé, hi ha un cosa interessant d'aquesta vida que ens toca (mal)viure. La independència són faves comptades. Al pa, pa i al vi, vi. Vull dir, vull dir. Jo no els vull pegar el rotllo higiènic però davant la mentida castellana, davant la mentida de l'Sputnik espanyol (satèl•lit artificial feixista-comunista) què volem que fem? Jo els hi conto el conte. Mirin ara hi ha una taxa d'atur d'entre un 18-20%. El gran èxit del franquisme és aquesta democràcia de bombeta de 10 vats socialitzats. Democràcia que fins ara ha taponat la paraula independència. Ara ja no pot. Ja no podrà. Bàsicament això de l'estat espanyol és un artefacte no democràtic on la llibertat d'expressió és una utopia que no es pot albirar ni fart de vi d'economat. Hip, hip. Ara hi anem, borratxos del món.
Fixi's llegidor que el 1932 la taxa d'atur de Catalunya era del 3,2%. Ei! I el crac del 29 darrere! Del 3 al 18. Això és la democràcia espanyola. Això ningú ho recordà. Això és aquest ésser amorf. Ahhh! És molt fàcil d'entendre. Vostè és somera? No s'amoïni! Li quedarà clar! Catalunya fa la Revolució Industrial al s. XIX i això de l'Espanya del PVC la fa als anys seixanta del segle XX bajo palio com si fos l'hòstia. Vostè voldria viure en aquest orfenat?

No, diem no, a lo Raimon o a lo Sindicat de la Negació Absolutista. Vostè català, catalana, o cuc de llum, ja no té futur. La independència no és un sentiment: és una realitat. Ja no hi ha butxaques. La cosa és molt sèria! Molt més del que es pensa. Catalunya sempre ha estat, sempre és, un 20-25% de l'estat espanyol. Xifra, dada, tant per cent com maleït per un vudú inexplicable. Potser sí que ens interessa la independència. Potser sí. Ha mirat la butxaca? Adéu Espanya, Hola butxaca. Hola, Catalunya.

 
 

Comentaris