El govern espanyol acaba d’aprovar una aportació extraordinària de 130 milions a Radiotelevisió Espanyola “per evitar-ne la fallida”. La premsa amiga del PP ha proclamat que aquesta mesura extraordinària busca evitar la ·dissolució obligada d’una empresa que resulta estratègica i “d’un altíssim interès per a l’Estat”. Hi coincideixen en la prioritat, tant el PP com el PSOE, el Tribunal de Comptes i el Banc d’Espanya. I totes les institucions que es fan i mai es desfan a Espanya.
Radiotelevisió Espanyola els és del tot necessària. Tan necessària, que no resulten gens estranys els moviments que hi hagut darrerament a Catalunya per garantir que Ràdio 4 –una partícula insignificant dins tot l’empori de l’ens– s’atengui escrupolosament a la doctrina constitucional.
Des que el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va aprovar el nou model de finançament de RTVE, l’ens ha anat acumulant pèrdues anuals de 100 milions d’euros, que han situat el deute total a l’entorn dels 800 milions. La situació encara es va complicar més quan el nou govern de Mariano Rajoy va decidir reduir la contribució de l’Estat en un 36 per cent anual “per no haver d’abaixar les pensions”. Televisió Espanyola i Ràdio Nacional es financen a través de la taxa que els paguen les cadenes privades, de la venda de productes propis i de l’aportació de l’Estat.
Aquests 130 milions d’aportació extraordinària vol dir que ara les pensions s’abaixaran? No. Vol dir que n’hi ha que tenen més cara que tos i que on diuen avui blanc demà diuen negre, i no passa res.
Més crues encara són les comparacions. Per llei de l’Estat, les televisions dites autonòmiques no poden registrar dèficit, mentre que la “nacional” el suporta, l’acumula i l’augmenta. Hi ha interessos i desinteressos d’Estat. Per això quan Alberto Fabra va anunciar el tancament de Radiotelevisió Valenciana des del govern de l’Estat tot van ser palmadetes a l’esquena i aplaudiments. Calia tallar d’arrel una despesa sumptuària, absurda i prescindible. O encara fins i tot contraproduent, com ho pot resultar per a l’Estat garantir la vitalitat de la llengua catalana al País Valencià. Mariano Rajoy ha animat els seus presidents “autonòmics” a seguir-ne l’exemple.
I la pregunta es fa òbvia. Per què no el segueix ell? Per què no deixa que Radiotelevisió Espanyola entri en fallida i es dissolgui per mala gestió? Per què demana que a Catalunya es deixi de fer “adoctrinament identitari” i la identitat que representen la televisió i la ràdio espanyoles s’ha d’assegurar amb les aportacions públiques extraordinàries que calguin. Perquè hi ha “interès” i “desinterès” d’Estat. Encara que en el cas de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio tot és interès. Interès a fer-les callar.
